Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 15 de febrer de 2012

AMOR DE MARE

Fa temps hi havia una foto en un diari i tot seguit el seu comentari:

Després d'un incendi forestal, els guardaboscos van trobar un ocell literalment carbonitzat, estava com una estàtua a la base d'un arbre. Trist espectacle, van donar un petit cop a la carcassa de l'ocell i tres petits pollets es van escapar de sota el que havien estat les ales de la seva mare, ja morta.

L'amorosa mare, en el seu afany d'impedir el desastre, havia portat els seus fills a la base de l'arbre i els havia emparat amb les seves ales. Ella bé que s'hauria pogut salvar i marxar amb el seu vol, però es va negar a abandonar els fills.

Quan les flames van arribar i van cremar el seu cos, ella es va mantenir ferma, havia decidit morir perquè aquells menuts que protegia, poguessin viure.

L'instint maternal porta sempre a protegir els fills, és una constant en la mateixa naturalesa. Qui ha estat mare, pot recordar com encara sense conèixer-los i en la seva panxa ja els  comença a estimar. Quina mare no donaria la vida pels fills? 


Cap comentari:

Publica un comentari