Fa temps hi havia una foto en un diari i tot seguit el seu comentari:
Després d'un incendi forestal, els guardaboscos van trobar un ocell literalment carbonitzat, estava com una estàtua a la base d'un arbre. Trist espectacle, van donar un petit cop a la carcassa de l'ocell i tres petits pollets es van escapar de sota el que havien estat les ales de la seva mare, ja morta.
L'amorosa mare, en el seu afany d'impedir el desastre, havia portat els seus fills a la base de l'arbre i els havia emparat amb les seves ales. Ella bé que s'hauria pogut salvar i marxar amb el seu vol, però es va negar a abandonar els fills.
Quan les flames van arribar i van cremar el seu cos, ella es va mantenir ferma, havia decidit morir perquè aquells menuts que protegia, poguessin viure.
L'instint maternal porta sempre a protegir els fills, és una constant en la mateixa naturalesa. Qui ha estat mare, pot recordar com encara sense conèixer-los i en la seva panxa ja els comença a estimar. Quina mare no donaria la vida pels fills?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada