Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 8 de febrer del 2012

EL POT DE VIDRE I EL CAFÉ

Un professor de filosofia a classe va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els alumnes van estar d'acord a dir que si.

El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins el pot. Aquests van omplenar els espais buits que quedavan entre les pilotes i els va tornar a fer la mateixa pregunta, ells van tornar a dir que si.

Després va buidar-hi una capsa de sorra i va acabar d'omplir els petits espais i de nou va tornar a fer la pregunta als estudiants. Ara si, van respondre amb un SI unànime.

Tot seguit ràpidament hi va afegir dues tasses de cafè, que es van filtrar entre la sorra. Els alumnes reien, quan el riure es va anar apagant, el professor els va dir:

"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses  importants, com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes.

Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe... La sorra és la resta de petites coses.

Si posem primer la sorra al pot, no hi hauria lloc per els perdigons i les pilotes. El mateix passa a la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants.

Així doncs, juga amb els fills, vés amb la teva parella a sopar, pràctica un esport... Sempre hi haurà temps per netejar la casa, reparar la clau de l'aigua... Estableix prioritats, la resta només és sorra.

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representen les tasses de cafè. El professor va somriure i va dir:

El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada