Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 3 de febrer del 2012

M'ACCEPTO


LES PERSONES SOM UN REGAL


Unes vénen ben embolicades, amb bonics llaços, d'altres menys atractives potser amb paper de diari. Alguns regals han estat maltractats en el correu, altres arriben com un "lliurament especial". Algunes amb estrips al paper, d'altres hermèticament tancats.

Però l'embolcall no és el regal, el regal és el que hi ha dins. És molt fàcil equivocar-nos en aquest sentit, sovint valorem les persones  per l'aspecta exterior, el físic, no per el seu interior .

De vegades el regal s'obre fàcilment, d'altres es necessita ajuda, potser un dia han estat maltractats o perjudicats en alguna ocasió i ara se senten com una  "cosa" més que com un ésser humà.

Ens cal pensar, JO sóc una persona com qualsevol altre i també puc ser un regal. Estic plena de bondat i no obstant algunes vegades tinc por de mirar dins el meu embolcall. Podria ser que tingues por de decepcionar-me, potser no confio en el que porto dins o potser mai he acceptat com sóc JO.

Cada trobada i comunicació entre persones és un intercanvi de regals. Per això reflexiono:

Sóc acollidora i dialogant?
Sóc capaç d'interrogar-me a mi mateixa?
Afronto les situacions amb serenor i actitud crítica?
Tinc sentit de compromís i de servei?
Dedico temps a riure? és la música de l'ànima.
Dedico temps a la caritat? és la clau del cel.
Dedico temps a treballar? és el preu de l'èxit.
Dedico temps a ser amable? és el camí de la felicitat.
Tinc actitud positiva enfront la vida i tot el que m'envolta?


L'alegria, el goig, el somriure, són per la vida, com la gasolina pel cotxe.


I anirem seguint   Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada