Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 19 de febrer de 2012

GAUDEIX  DEL  CAFÈ

Un grup d'excel·lents professionals, tots triunfadors en les seves respectives carreres, es troben amb un antic professor. Aviat la conversa deriva  a parlar de "l'stress" del seu treball i de la vida en general.

El professor els ofereix un cafè, va a la cuina i torna amb la cafetera gran i una selecció molt variada de tasses. N'hi ha de porcellana, plàstic, vidre, cristall, unes són senzilles i barates, altres decorades i realment boniques. Els diu que cadascú agafi una tassa i es serveixi.

Quan ja tots tenien la tassa a la mà, amb calma i paciència els diu: Us heu adonat que les tasses més boniques s'han acabat primer? És natural, ja que tots sempre preferim el millor per a nosaltres mateixos. Aquest és el principal motiu de molts problemes relatius a l'stress.

Us asseguro que la tassa no és el que dóna el bon gust al cafè. La tassa només és la disfressa del que bevem. El que tots volíeu era el cafè veritat? no la tassa, però instintivament heu buscat les més boniques. Tots es van mirar les tasses dels altres.

PENSEM: La vida és el cafè. El treball, la posició social... són les tasses que donen forma i suport a la vida. Sovint per concentrar-nos massa en la tassa deixem de gaudir del cafè.

La gent més feliç no és la que té el millor de tot, sinó la que fa el millor amb el que té. Així doncs recordem: Visquem més senzillament i actuen generosament, siguem solidaris, parlem amb amabilitat i recordem també que la persona més rica no és la que té més, sinó la que necessita menys.    GAUDIM  DEL CAFÈ

Cap comentari:

Publica un comentari