Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 23 de febrer de 2012

JUTGEM LES APARENCES?

Era el cap tard, la gent havia anat marxant,  la platja estava gairebé deserta. Una família: pares i fills feien els darrers castells de sorra al costat de l'aigua. Allà lluny una iaia amb els cabells blancs i el vestit esparracat anava avançant cap a ells, semblava parlar sola i al mateix temps recollia coses de terra i les introduïa en una bossa. 

Els pares van cridar als nens i els van dir que no s'acostessin a la velleta. Quan ella va passar prop d'ells els va dirigir un somriure, (que ells no li van tornar) i va seguir recollint coses. Dies després van saber que la velleta feia anys que es dedicava a netejar la platja de vidres perquè els nens no es fessin mal als peus.

No podem jutjar les aparences, una cosa és no fiar-se del primer que passa i l'altre com aquest cas, que la pobra anciana no els va dir res, només es va limitar a adreçar un somriure.  Els pares haurien d'ensenyar a la mainada a ser amables o educats, fins i tot podien haver-li demanat què feia, en lloc d'apartar els nens.

Imaginem per un moment com haurien actuat aquests pares, si en aquest cas hagués estat una turista ben vestida?

Cap comentari:

Publica un comentari