Era el cap tard, la gent havia anat marxant, la platja estava gairebé deserta. Una família: pares i fills feien els darrers castells de sorra al costat de l'aigua. Allà lluny una iaia amb els cabells blancs i el vestit esparracat anava avançant cap a ells, semblava parlar sola i al mateix temps recollia coses de terra i les introduïa en una bossa.
Els pares van cridar als nens i els van dir que no s'acostessin a la velleta. Quan ella va passar prop d'ells els va dirigir un somriure, (que ells no li van tornar) i va seguir recollint coses. Dies després van saber que la velleta feia anys que es dedicava a netejar la platja de vidres perquè els nens no es fessin mal als peus.
No podem jutjar les aparences, una cosa és no fiar-se del primer que passa i l'altre com aquest cas, que la pobra anciana no els va dir res, només es va limitar a adreçar un somriure. Els pares haurien d'ensenyar a la mainada a ser amables o educats, fins i tot podien haver-li demanat què feia, en lloc d'apartar els nens.
Imaginem per un moment com haurien actuat aquests pares, si en aquest cas hagués estat una turista ben vestida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada