Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 14 de febrer del 2012

UNA CARTA QUE ESPERA RESPOSTA

L'any 1999 dos nois africans guineans "Yaguina Koita i Fade Tounkara" volien arribar a la terra somniada de tants africans "EUROPA". Igual que uns vénen amb pàteres i el mar els engoleix, ells van escollir el seu viatge amagant-se a l'espai que guarda el tren d'aterratge d'un avió Airbús d'una companyia Belga.

Errada fatal. El trajecte era molt llarg, un avió a 10.000 metres d'alçada pot arribar a temperatures d'entre 40 i 50º sota zero. "Van morir congelats". Dues xifres més d'immigrants que moren sense arribar al seu destí.

Ells van morir, però la seva història no acaba aquí. En una de les butxaques van trobar una carta que volien donar als senyors responsables d'Europa per fer-los saber que:
AFRICA NECESSITA AJUDA.

Un petit resum: Excel·lències, senyors d'Europa, tenim el plaer i la confiança d'entregar aquesta carta amb l'objectiu de que conegueu el patiment que sofrim els nens i joves africans. Els demanem que ens ajudin, que siguin solidaris i tinguin la bondat d'escoltar el nostre crit d'auxili. Nosaltres també volem estudiar com tots els nens Europeus i no podem, escusin per atrevir-nos a escriure aquesta carta a vostès...

La carta era llarga i es veia escrita per dos joves amb pocs estudis, però si amb una gran il·lusió pensant amb tots els nens africans.

El seu somni no es va fer realitat "van morir", però aquesta carta si va arribar, i s'ha convertit en el seu testament i que significa el crit de tot un continent. Han passat anys, de bon primer va semblar remoure les consciències europees, però la carta encar espera resposta.      AFRICA PLORA "fam, guerres, sida, sequeres, injustícies, explotació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada