Un dia l'odi que és el rei dels mals sentiments, va convocar a una reunió a tots els pitjors defectes i males virtuts per veure qui era capaç de matar l'amor.
Tots els presents es preguntaven entre si com era que ens demanés a tots per col·laborar.
S'hi van presentar: EL MAL CARÀCTER, L'AMBICIÓ, LA GELOSIA, LA FREDOR, L'EGOISME, LA INDIFERÈNCIA, LA POBRESA, LA MALALTIA i mols d'altres.
Furiós l'odi pel fracàs, els va tornar a convocar al cap d'un temps, volia seguir amb la seva lluita, però L'AMOR, sempre sortia victoriós, va plorar, ell no volia morir, amb valentia i fortalesa és va imposar i va vèncer a tots.
L'odi convençut que l'amor era invencible, els va dir: "No hi ha res a fer", L'AMOR ho ha superat tot, ja fa massa temps que ho intentem i no aconseguim res.
De sobte d'un racó es va alçar algú poc reconegut, que vestia tot de negre i amb un barret gegant que queia sobre el seu rostre, el seu aspecte era fúnebre com el de la mort. "JO MATARÉ L'AMOR", va dir amb seguretat. Tots es van preguntar qui era que pretenia fer tot sol el que ningú havia pogut fer.
L'odi va dir: "Ves i fes-ho"- Tan sols havia passat un poc temps quan l'odi els va tornar a convocar per comunicar-los que després de molt esperar, per fi "L'AMOR" HAVIA MORT.
Tots estaven feliços, però sorpresos. Sense dir res aquest element se'n va anar, "espera" li van dir, com ho has fet, es que l'has desesperat i no ha fet res per viure? "Qui ets?"
Va alçar per primera vegada el seu horrible rostre i va dir; "SÓC LA RUTINA".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada