Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 26 de febrer del 2017

PREGUNTES  QUE FAN A DÉU UN GRUP D'INFANTS


  • Si per carnaval em disfresso de dimoni, et sabrà greu?
  • La girafa li volies fer el coll tant llarg o va ser un accident?
  • Perquè abans feies tants miracles i ara no?
  • En lloc de fer descansar el diumenge, podies fer-ho els dies de cole.
  • El pare rector és amic teu o només sou companys de feina?
  • Tu saps les coses abans que les inventin?
  • Els pecats els marques en vermell com fa la meva mestra?
  • Quan fas vacances qui et substitueix?
  • Hem estudiat que Edison va inventar la llum, a catequesis ens diuen que ho vas fer tu, és que et va robar l'idea?
  • Perquè no fas gent que no es trenqui, a mi m'han hagut de donar tres punts.
  • Cain i Abel no s'haurien matat si haguessin tingut una habitació per a cada un.
  • T'estimo per tot el que em dones, però perquè ens deixes morir?
  • Tu com saps que ets Déu?
  • Si em veus diumenge a missa, t'ensenyaré les sabates noves.
  • És veritat que ets invisible o és un truc de màgia?
  • Jo sóc Italià i tu?
  • M'agrada molt com has fet la meva novia.
  • És difícil estimar a tothom, a casa som 4 i de vegades ens barallem.
  • Ens diuen que tu ets el mateix en totes les religions, no et confons mai?
MOLT DIVERTIDES, QUINA IMAGINACIÓ.

diumenge, 19 de febrer del 2017

COM SOM ELS CATALANS?

Quantes manifestacions de l'11 de setembre, quanta gent acompanyant a polítics en els judicis i quanta gent ahir en favor dels refugiats, què ens mou als catalans? Ah!!! i sempre de caire festiu, sense violència. Fins ahir anava fent zàpping a La Sexta i ens va fer un molt bon seguiment.

Llavors la resta d'Espanya ens ignora, ens tenen gelosia, ens admiren però no poden manifestar-ho...? Jo crec que som ESPECIALS i per això no ens comprenen. Què faran ara? alguna còpia de la nostra manifestació o no faran res per por a  ofendre al PP. Ahir un dels entrevistats ho va dir ben clar, la majoria de governs Europeus de dretes d'anar en favor dels refugiats perdrien vots. Això vol dir que és abans el partit que les persones.

On és la consciència de la gent? Queda amagada per un vot? És allò que diu en Trump i l'Anglada "abans els de casa". Casa d'aquí? Al néixer ens han dit on és casa teva, casa meva? Qui és l'amo del món? Ens barallen fins i tot entre famílies per un pedaç de parcel·la d'una casa, per un terme a la carretera que separa dos pobles, per uns llibres d'història d'unes guerres  que han delimitat i separat els països.

Al llarg dels segles la majoria de gent ha estat nòmada, els països s'han fet grans gràcies a gent d'aquí, d'allà, si tots miréssim els nostre arbre geneològic descobriríem arrels de tants diferents llocs d'on venim. D'aborígens ens queden pocs a cada lloc, llavors que és el que ens fa barallar? El petroli, la religió, el poder del més fort?

 Molt bé ho deia aquella cançó: CASA TEVA ÉS CASA MEVA si és que hi ha casa d'algú.




dilluns, 13 de febrer del 2017

CAP DE SETMANA DEL 12 de febrer del 2017

Al Palau Sant Jordi concert en favor del Refugiats, emotiu, reivindicatiu, boniques cançons, presentadors compromesos, feia posar la pell de gallina. Com som els humans? Com ho podem permetre? en unes paraules, no és una  crisi "És un CRIM".

També setmana dedicada a la ONG MANS UNIDES. Lema "El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa". Igual que el tema Refugiats, no tantes paraules fan falta FETS.

Permetem que el mar engoleixi milers de persones, que milers i milers hagin de viure en camps de Refugiats, que 800 milions de persones pateixin FAM al món, mentrestant 1/3 part dels nostres aliments van a les escombraries. Hi ha tantes coses que podríem fer en lloc de ser tant passius, vivim encara massa bé.

SORT DE LA NOTA ALEGRE

Entre el 1968-69 va néixer a la meva comarca un grup de cant "Els Esquirols". El seu recorregut va durar fins l'any 1986 (ara fa 30 anys) i en aquest temps van composar moltes cançons, forces de caire reivindicatiu, entre elles el títol d'una "12 de febrer del 2017", com se'ls va ocórrer aquesta data?.

Ahir a la plaça de Vic i també a Manresa es va fer un concert en record de les seves cançons, com no hi podia faltar aquesta cançó prou divertida, un petit tros: 

Ha nascut un xicotet que els seus peus són rodes de trial, per mans unes claus angleses, per boca porta un embut i dins les orelles radio cassets li han nascut. Qui serà el pare i la mare d'aquest nadó. El metge va i conte: De pares desconeguts, fill de la civilització.

Quina previsió a 30 anys vista. A Internet en trobareu les lletres.