Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 28 de maig del 2012

MARATÓ PER LA POBRESA

Segurament que molts de vosaltres haureu  seguit personalment alguna estona aquesta marató per TV3, jo només recordaré algunes coses que em van agradar i podem reflexionar:

En primer lloc s'ha dit que: SOM UNA SOCIETAT EXCEPCIONAL, entre tots els col·laboradors vam fer possible que els diners recollits puguin servir per  a moltes entitats o bé dir: AJUDAR ALS QUE AJUDEN. 

En segon lloc els que per sort no estem entre els que s'ho estan passant més malament, segons una senyora de l'entitat "ARRELS", va dir que hauríem de reinventar l'ús de la paraula "GRÀCIES", la fem servir poc, no valorem prou el que tenim.

En tercer lloc segons una representació, van dir que tots som fils que aguanten la vida d'altres persones, que quan es trenquen tots els fils i un cau, encara queda la xarxa que l'aguanta i aquesta és l'esperança, aquí hi som tots.

La darrera que em va agradar va ser un relat que van explicar els joves de "POLSERES VERMELLES": Una família vivia en una roulot amb cabuda només per a 3 o 4 persones, cada dia anaven arribant més gent, era impossible per viure-hi tots, (resum d'una llarga explicació) fins que un dia en van arribar encara més i la nena  va dir, ja obro jo la porta: entreu, passeu, aquí hi cap tothom, una casa és com el COR hi poden entrar tantes persones com volguem.

Per fi el senyor ARCADI OLIVERES, gran economista va dir: la quantitat que hem recaudat avui se la gasta el Gobern diàriament en DEFENSA, ARMAMENT...




dimecres, 9 de maig del 2012

6ª part de la meva AUTOBIOGRAFIA

A primers de febrer vaig obrir aquest bloc, era una idea que em rondava pel cap des de feia temps, qui ha llegit la meva presentació haurà vist que el nom que li he donat "RECULL DE REFLEXIONS", és exactament el que pretenia, obrir un espai on la gent que li pugues interessar hi trobés temes per pensar. N'he observat d'altres, no sóc sola, a Internet trobes de tot i molt, però potser tenen d'altres seguidors o els mateixos, sempre és bo pessigar una mica d'aquí i una mica d'allà, i si a algú l'ha ajudat a millorar quelcom, ben vingut sigui.

Avui 9 de maig del 2012, més o menys fa tres mesos del meu inici, després d'introduir en el bloc un escrit cada dia, he arribat al tema "100" i crec que és un bon moment per fer un descans. Seguiré més endavant. Ara en podeu cercar algun que encara no heu tingut temps de llegir o bé rellegir-ne algun que us ha cridat més l'atenció.

Fins avui he tingut més de 900 visites estic molt contenta, però si puc ser sincera, us diré que m'hauria agradat tenir més comentaris (positius o negatius) tant se val, però poder conèixer o debatre més opinions, doncs han estat pocs el que he rebut. Moltes gràcies.

                                                                                     MARIA

dimarts, 8 de maig del 2012

ECOLOGIA D'ABANS I ECOLOGIA D'AVUI  resum d'una llarga historieta

Les ampolles de llet, refrescos... les tornàvem a la botiga, les fàbriques les rentaven, esterilitzaven i es podien reutilitzar els envasos una i una altra vegada.

Pujàvem i baixàvem les escales, perquè poca gent disposava d'artefactes mecànics i elèctrics. Anàvem a comprar a peu, sense cotxes, així no contaminàvem.

Rentàvem i reutilitzàvem els bolquers dels nadons, no n'hi havia d'un sol ús. Assecàvem la roba en estenedors amb energia solar i eòlica, no amb màquines que consumeixen energia.

Només teníem un televisor o una ràdio a cada casa, no com ara. A les cuines ho trituràvem tot a mà, no hi havia tants aparells elèctrics.

Quan havíem d'enviar quelcom fràgil fèiem servir diaris arrugats per protegir-ho, no bombolletes de plàstic. No gastàvem gasolina per tallar la gespa, tot ho fèiem a múscul. Molt d'exercici que no feia falta anar al gimnàs.

No fèiem servir tants gots, plats i ampolles de plàstic, recarregàvem les plomes estilogràfiques en lloc de llençar-les, canviàvem les fulles d'afeitar de la maquineta.

La gent feia servir més els mitjans i els nens anaven caminant a l'escola o amb bicicleta en lloc de fer servir les mares de taxi les 24 hores al dia. A cada habitació hi havia un endoll, no una bateria d'endolls per alimentar...

SÓN LES RESPOSTES D'UNA PERSONA GRAN. EN AQUELLS TEMPS NO PENSÀVEM EN L'ECOLOGIA, llavors, perquè ens critiqueu als vells de no pensar-hi, no ens era necessària. Possiblement és avui que hauríem de posar fre a moltes coses. 


dilluns, 7 de maig del 2012

EL PLANETA TERRA  PLORA, CRIDA S O S

Petit resum d'un escrit del Salesià Antonio Cabello que ens diu:

Què passa? És que la terra envelleix? Que potser no és immune a tot el que hi passa? Fa temps que tots en parlem, de com si la terra estigués malalta. No és la terra la que mor, som els humans. L'home no té cura d'ell mateix quan descuida el lloc on viu, la terra és casa nostra.

És com aquell fumador que té por, però continua fumant, sense cap voluntat de canvi. Com que ens agrada la vida que tenim, perquè canviar-la. Com ens podem anomenar progressistes, si el nostre progrés ens porta a la nostra mateixa destrucció?.

Ella ens crida de mil maneres, sequeres alarmants, pantans (ara tenim aigua, ara no), sempre amb aquell ai al cor, en d'altres llocs rius desbordats, fums de xemeneies i tubs d'escapament, nuclears, bombones, estufes, petrolieres, tales i més tales de boscos, el gel que es desfà, el mar cada vegada més alt, més salat i més calent, tot un desgavell.

Ella prou crida però ningú n'acull els gemecs i va morint una mica cada dia. Les seves llàgrimes arriben als ulls dels savis i dels científics que saben escoltar la seva crida, però els  "poderosos" els titllen d'exagerats, només importa l'economia, els diners.

Si un dia el món esquerdat cau sobre nosaltres ens sepultaran a tots les seves ruïnes, llavors no hi haurà herois, però si molta inconsciència.

diumenge, 6 de maig del 2012

UNA SOCIETAT AMB VALORS, ÉS UNA SOCIETAT AMB FUTUR

Només canviant els cors, canviaríem el món. Si no ens agrada viure en una societat anònima, procurem conèixer els veïns i escoltar-los, fer costat al que queda sol, escoltar a qui no té interlocutor. Fem servir aquests materials:

UN LLAPIS O UN BOLÍGRAF que dibuixi rialles, que sigui capaç d'omplir fulls amb paraules plenes d'alè, d'esperança, d'alegria i amor.

UNA GOMA que esborri rancors i llàgrimes, tot allò que ens impedeix ser feliços, donar a tothom una segona oportunitat. Esborrar, vol dir perdonar.

UNA MAQUINETA per poder fer punta de nou a tot allò que s'ha desgastat, ajudar a sortir de la rutina, ajudar a despertar somriures, que rebroti de nou l'ànim.

UNA GRAPADORA O UNS CLIPS per ajuntar companys, amics, familiars, no permetre que s'allunyin, ordenar els pensaments, les actituds, no llençar-ho a la paperera.

UNA AGENDA que ens permeti recordar dades assenyalades, que amb unes paraules amables puguem ajudar a l'auto estima de les persones.

UN REGLE que ens ajudi a mesurar les coses, de vegades pocs centímetres de detalls poder ser més importants que uns metres de grandeses.

UNA GRAVADORA que puguem gravar a la memòria tot el bé que podem escoltar o veure, de ben segur un dia també ho posarem en pràctica.

PROCUREM SER: Una clau que obri cors, una agulla per curar ferides, un gra d'arròs que acabi amb la FAM, un foc per escalfar qui té fred, uns llapis de colors que no hi falti el verd de l'esperança i sobre tot:

UNA BUTXACA FORADADA PER POSAR-HI LES PENES<.

dissabte, 5 de maig del 2012

RECOMENCEM DE NOU

El primer pas per a l'auto estima, és sentir-se bé un mateix, és acceptar-me amb senzillesa, l'enveja i l'egoisme no han de tenir cabuda en el meu cor, Però... què puc fer?

Si et sents cansat i el camí et sembla llarg, si t'adones inclús que has errat el camí, no t'abandonis a l'atzar dels dies i del temps...  RECOMENÇA

Si la vida et sembla absurda i sense sentit, si masses coses i massa gent t'han decebut, no et turmentis cercant el perquè... RECOMENÇA

Si has procurat estimar i ser útil, si has conegut la pobresa i els teus límits, no deixis una tasca a mig fer... RECOMENÇA

Si la gent no et comprèn, si estan enfadats o bé decebuts amb tu, no et revelis ni t'enfonsis... RECOMENÇA

Car l'arbre rebrota oblidant l'hivern, la branca floreix de nou sense preguntar el perquè i l'ocell, fa el seu niu sense pensar en la tardor.

TOTA LA VIDA ÉS ESPERANÇA                      COMENÇA DE NOU

divendres, 4 de maig del 2012

PRIMERA PEDRA PER LA PAU

PAU, és un mot que tenim a flor de llavi, però que el vent s'emporta, són fets el que fa falta. Es fan congressos, reunions, trobades a nivell d'Estats, però la violència, els atemptats i les guerres segueixen a  molts països.

La PAU comença en el nostre viure de cada dia, fa falta diàleg, voler comprendre a l'altre. Pau en tots els aspectes, és un estira i afluixa, des dels més menuts als més grans. Cal fer un esforç per desterrar la violència, oblidar i aprendre a perdonar. La cobdícia, l'afany de poder, de diners i la corrupció, han erosionat els fonaments de la bona convivència i de la PAU.

Els grans edificis, els monuments s'han aixecat pedra a pedra, amb ordre i harmonia, per això, cada petita acció personal pot ajudar a construir aquesta PAU que tant anhelem, vegem-ne alguns consells:

  •  Obrim les mans a la solidaritat.
  •  Que el fet de ser diferents sigui una riquesa, no un perill.
  •  No esperis que sempre sigui l'altre el que faci el primer pas, fes-lo tu.
  •  Comparteix el teu pa amb un boci del teu cor.
  •  Fes servir més el perdó que la venjança.
  •  No donis sempre la culpa als altres.
  •  Fomenta en el teu entorn sentiments i actituds de pau, tolerància...
                               DE BEN SEGUR POSARÀS LA PRIMERA PEDRA

dijous, 3 de maig del 2012

EL TIGRE I LA GUINEU

Un home jove i desanimat va sortir a donar un volt per la selva. Es quedà parat en veure com una guineu portava menjar a un tigre atrapat i ferit. L'endemà hi tornà per comprovar si aquell fet era casualitat o era habitual i veié que l'escena es repetia. Admirat per la solidaritat dels animals digué:

La naturalesa és meravellosa, si els animals que són inferiors a nosaltres , s'ajuden d'aquesta manera, molt més ho faran les persones, ell que estava molt enfonsat, molt depressiu, tenia molts problemes, va decidí fer-ne una experiència:

S'ajocà a terra, fent veure que estava ferit, i es posà a esperar que alguna persona passés pel seu costat i se'n compadís. Passaren hores, arribà la nit i ningú s'acostava per allà. Va aguantar fred, fam, pensant que algú l'ajudaria que no l'abandonarien.

Al cap d'uns dies d'esperar inútilment, al limit de les seves forces i decebut dels humans va sentir una veu que li deia: Si vols que els homes t'ajudin, si vols trobar els humans com a germans, no esperis la seva ajuda, comença tu per fer quelcom, deixa de fer de tigre i comença a fer de guineu.

Això és el que ens cal fer, siguem nosaltres que ajudem, no esperem que siguin primer els altres, de ben segur que si així ho fem, el dia que ens faci falta trobarem aquella guineu.

dimecres, 2 de maig del 2012

MASCULINITAT - FEMINITAT

Per cada dona forta cansada d'aparentar debilitat,
hi ha un home dèbil cansat de semblar fort.

Per cada dona cansada d'ésser qualificada com a "femella emocional"
hi hi un home a qui se li ha negat el dret a plorar i a ser delicat.

Per cada dona catalogada com a femenina quan compateix,
hi ha un home obligat a competir per tal que no es dubti de la seva masculinitat.

Per cada dona cansada de ser un objecte sexual,
hi ha un home preocupat per la seva potència sexual.

Per cada dona que se sent lligada pels seus fills,
hi ha un home a qui se li ha negat la paternitat.

Per cada dona que no ha tingut accés a un treball o a un salari satisfactori,
hi ha un home que ha d'assumir la responsabilitat econòmica d'un altre ésser humà.

Per cada dona que desconeix els mecanismes de l'automóbil,
hi ha un home que no ha après els secrets de l'art de cuinar.

Per cada dona que dóna un pas endavant cap al seu propi lliberament,
hi ha un home que redescobreix el camí cap a la llibertat.

dimarts, 1 de maig del 2012

DIA DEL TREBALL   L'OFICI D'ESTIMAR

On s'aprèn?   També nota la crisi?

No, al contrari, pots trobar molts llocs de treball. A la família, amb la parella, els fills, amb els amics, fins amb un desconegut a qui pots ajudar. Quin ofici més bonic i no hi ha diners de per mig. Avui rellegint coses del meu arxiu, he trobat uns recordatoris de persones que van viure i morir estimant i ens ho recorden en el seu comiat.

  •  He viscut per estimar.
  • Quan sigui mort, guarda per mi una paraula en el teu silenci, oh món! He estimat.
  • Tota la vida estimant i si mesuro la balança encara tinc la recança de si he obrat amb correcció. He estimat prou? O he estimat massa?  L'únic que sé segur és que moriré estimant.
Procurem en el silenci estar atents a la vida, aquesta, ens va portant a cada moment una pregunta o una resposta, la vida és com una despesa de manteniment.

Reflexió: La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima.
Quan naixem estem plorant i tothom al nostre entorn està rient. Procurem viure de tal manera que quan morim, siguem nosaltres qui riem, mentre els altres ploren. Perquè al final de la vida ens examinaran d'amor.