Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 8 de maig del 2012

ECOLOGIA D'ABANS I ECOLOGIA D'AVUI  resum d'una llarga historieta

Les ampolles de llet, refrescos... les tornàvem a la botiga, les fàbriques les rentaven, esterilitzaven i es podien reutilitzar els envasos una i una altra vegada.

Pujàvem i baixàvem les escales, perquè poca gent disposava d'artefactes mecànics i elèctrics. Anàvem a comprar a peu, sense cotxes, així no contaminàvem.

Rentàvem i reutilitzàvem els bolquers dels nadons, no n'hi havia d'un sol ús. Assecàvem la roba en estenedors amb energia solar i eòlica, no amb màquines que consumeixen energia.

Només teníem un televisor o una ràdio a cada casa, no com ara. A les cuines ho trituràvem tot a mà, no hi havia tants aparells elèctrics.

Quan havíem d'enviar quelcom fràgil fèiem servir diaris arrugats per protegir-ho, no bombolletes de plàstic. No gastàvem gasolina per tallar la gespa, tot ho fèiem a múscul. Molt d'exercici que no feia falta anar al gimnàs.

No fèiem servir tants gots, plats i ampolles de plàstic, recarregàvem les plomes estilogràfiques en lloc de llençar-les, canviàvem les fulles d'afeitar de la maquineta.

La gent feia servir més els mitjans i els nens anaven caminant a l'escola o amb bicicleta en lloc de fer servir les mares de taxi les 24 hores al dia. A cada habitació hi havia un endoll, no una bateria d'endolls per alimentar...

SÓN LES RESPOSTES D'UNA PERSONA GRAN. EN AQUELLS TEMPS NO PENSÀVEM EN L'ECOLOGIA, llavors, perquè ens critiqueu als vells de no pensar-hi, no ens era necessària. Possiblement és avui que hauríem de posar fre a moltes coses. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada