On s'aprèn? També nota la crisi?
No, al contrari, pots trobar molts llocs de treball. A la família, amb la parella, els fills, amb els amics, fins amb un desconegut a qui pots ajudar. Quin ofici més bonic i no hi ha diners de per mig. Avui rellegint coses del meu arxiu, he trobat uns recordatoris de persones que van viure i morir estimant i ens ho recorden en el seu comiat.
- He viscut per estimar.
- Quan sigui mort, guarda per mi una paraula en el teu silenci, oh món! He estimat.
- Tota la vida estimant i si mesuro la balança encara tinc la recança de si he obrat amb correcció. He estimat prou? O he estimat massa? L'únic que sé segur és que moriré estimant.
Procurem en el silenci estar atents a la vida, aquesta, ens va portant a cada moment una pregunta o una resposta, la vida és com una despesa de manteniment.
Reflexió: La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima.
Quan naixem estem plorant i tothom al nostre entorn està rient. Procurem viure de tal manera que quan morim, siguem nosaltres qui riem, mentre els altres ploren. Perquè al final de la vida ens examinaran d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada