No direm mai NO PUC, sempre hem de dir HO INTENTARÉ. Fa un temps em vaig trobar amb el David, un jove que no hi veu gens. Alegre i simpàtic com quan el vaig conèixer, un marrec d'uns deu o onze anys, ara ja en té trenta tres.
En aquells anys em va sorprendre el gran interès per aprendre a dominar el teclat d'una màquina d'escriure, "avui l'ordinador", allò que se'n diu dominar el teclat al tacte, qui millor pot dir això que un jove que per a ell, un teclat era quelcom inimaginable.
Recordo que jo al·lucinava veure com resseguia amb els dits un escrit en "Braile" i tot seguit els seus dits que havien memoritzat tot el teclat, l'imprimien en una fulla de paper, amb lletres que ell desconeixia. Doncs si, jo li feia dictats i va acabar fent 200 pulsacions per minut a la perfecció.
Em va explicar que avui està treballant a la centraleta de la Generalitat i que domina l'ordinador millor que molts d'altres. Una mostra que si et proposes una cosa de ben segur la pots aconseguir, ja que d'entrada semblava difícil.
Felicitats David, ja en aquells moments de nen, et vaig pronosticar que arribaries a president de la ONCE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada