Al llarg dels 60 temes que fins avui he entrat, en cap d'ells he parlat de RELIGIONS. El que compta a la vida és ESTIMAR, i això ho pot fer tothom. Però aquesta setmana, qui creu en el Déu "Jesús" de la religió católica, són uns dies amb un significat molt especial i s'ha de respectar.
Ara que convivim tantes cultures diferents i tothom té les seves creences, hem de ser respectuosos i tolerants.. Massa sovint nosaltres, els occidentals, que pensem ser els perfectes, associem costums, vestimenta... amb la religió. Què importa un "sari indi" o un mocador "musulmà", quan als nostres joves els cauen els pantalons o els falta roba en d'altres llocs?...
Que poc sabem nosaltres de les seves creences, ni ells de les nostres. El que si tenim en comú és un COR per estimar. Cert és que hi ha algú superior a TOTS i cadascú li dóna un nom diferent, potser que sigui el mateix veritat? Una força interior ens fa tenir a TOTS la necessitat de creure en alguna cosa, per més savis que hi hagi al món, sempre ens queda pendent descobrir qui és el creador de tanta bellesa i que no hi ha la mà humana. Des de la senzillesa d'una flor humil i perfumada, fins la meravella d'engendrar un fill, una coseta tan perfecte, que el primer sentiment que ens desperta és L'AMOR I L'ESTIMACIÓ.
Un dia vaig sentir unes paraules d'un sacerdot vellet, missioner, que em van fer pensar molt i això pot servir per a totes les religions:
COM PODEM DIR QUE ESTIMEM I CREIEM EN UN DÉU "QUE NO VEIEM", sinó estimem, ajudem, som solidaris amb els que SI veiem?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada