Va néixer a Rangum Birmània l'any 1945, es va llicenciar a Oxford i va treballar a l'ONU, es va establir a Anglaterra, es va casar i va tenir fills. A causa del greu estat de salud de la seva mare, va tornar a Birmània el 1.988.
En aquells mesos els estudiants es manifestaven pels carrers demanant democràcia. Quaranta-un d'ells van ser ferits en un enfrontament i van morir asfixiats en una furgoneta de la policia. Des d'aquell dia, casa seva es va convertir en el lloc de trobada de la gent que lluitava per la democràcia, allà, ella els parlava dels drets humans i els animava a lluitar sense VIOLÈNCIA.
A la mort de la seva mare, va decidir entrar en política i fer oposició al règim militar, sempre seguint els principis de GANDHI. Birmània malgrat posseir grans recursos naturals (petroli, plom, cautxú, zinc, coure, fusta i terres fèrtils), el règim ha impedit el seu desenvolupament social i econòmic.
El juliol de 1989, el govern Birmà amb un decret especial, li va imposar arrest domiciliari. De llavors ençà ha viscut molts anys tancada i aïllada a casa seva sense poder sortir, ni rebre correu, ni veure a ningú. El 1991 li va ser concedit el PREMI NOVEL DE LA PAU, pel seu coratge aquells anys.
Malgrat tot, es va presentar a les eleccions generals del 1997, el seu partit va tenir el 80% dels escons, tothom esperava un bon final, però van declarar que la candidatura no era vàlida i van anular les eleccions.
Fa poc es va alçar el seu arrest i com tots sabem s'ha tornat a presentar amb un molt bon resultat, què passarà ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada