Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 5 d’abril de 2012

AUNG SAN SUU KYI

Va néixer a Rangum Birmània l'any 1945, es va llicenciar a Oxford i va treballar a l'ONU, es va establir a Anglaterra, es va casar i va tenir fills. A causa del greu estat de salud de la seva mare, va tornar a Birmània el 1.988.

En aquells mesos els estudiants es manifestaven pels carrers demanant democràcia. Quaranta-un d'ells van ser ferits en un  enfrontament i van morir asfixiats en una furgoneta de la policia. Des d'aquell dia, casa seva es va convertir en el lloc de trobada de la gent que lluitava per la democràcia, allà, ella els parlava dels drets humans i els animava a lluitar sense VIOLÈNCIA.

A la mort de la seva mare, va decidir entrar en política i fer oposició al règim militar, sempre seguint els principis de GANDHI. Birmània malgrat posseir grans recursos naturals (petroli, plom, cautxú, zinc, coure, fusta i terres fèrtils), el règim ha impedit el seu desenvolupament social i econòmic.

El juliol de 1989, el govern Birmà amb  un decret especial, li va imposar arrest domiciliari. De llavors ençà ha viscut molts anys tancada i aïllada a casa seva sense poder sortir, ni rebre correu, ni veure a ningú. El 1991 li va ser concedit el PREMI NOVEL DE LA PAU, pel seu coratge aquells anys.

Malgrat tot, es va presentar a les eleccions generals del 1997, el seu partit va tenir el 80% dels escons, tothom esperava un bon final, però van declarar que la candidatura no era vàlida i van anular les eleccions.

Fa poc es va alçar el seu arrest i com tots sabem s'ha tornat a presentar amb un molt bon resultat, què passarà ara?

Cap comentari:

Publica un comentari