A pesar de moltes crítiques, la família sobreviu després dels segles, és escola de tendresa, comprensió i amor. Les escoles eduquen i omplenen els cervells de continguts, coneixements, però la missió de la família és formar persones, és el gran tresor de la humanitat, el bressol de tots els éssers humans, l'aprenentatge dels primers passos, l'escola per a la gran assignatura de l'amor. L'hivernacle dels més grans creixements, la força per a les principals embranzides, el trempolí per als grans salts dins la vida.
Formar una família és fer aposta pel compromís social, compartir amb els fills una vivenda, uns aliments, una estimació i ells han d'aprendre aquest sentit de gratuïtat. Entendre que els pares estan sembrant una colla de sentiments i desitgen que més endavant hi haurà bones collites.
L'individualisme és probablement l'origen de molts dels nostres mals i porta als problemes de la parella. El que passa entre els dos, la responsabilitat mai és d'un de sol. Conviure implica esforç, comprensió. La parella que dura és la que madura, cal no confondre estabilitat amb rutina, l'egoisme és un mal company.
No confongueu la parella per sempre, amb estar sempre amb la parella, hi ha d'haver espais propis de llibertat, però amb sinceritat des de la sensatesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada