Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 21 d’abril de 2012

LA FAMÍLIA ÉS...

A pesar de moltes crítiques, la família sobreviu després dels segles, és escola de tendresa, comprensió i amor. Les escoles eduquen i omplenen els cervells de continguts, coneixements, però la missió de la família és formar persones, és el gran tresor de la humanitat, el bressol de tots els éssers humans, l'aprenentatge dels primers passos, l'escola per a la gran assignatura de l'amor. L'hivernacle dels més grans creixements, la força per a les principals embranzides, el trempolí per als grans salts dins la vida.

Formar una família és fer aposta pel compromís social, compartir amb els fills una vivenda, uns aliments, una estimació i ells han d'aprendre aquest sentit de gratuïtat. Entendre que els pares estan sembrant una colla de sentiments i desitgen que més endavant hi haurà bones collites.

L'individualisme és probablement l'origen de molts dels nostres mals i porta als problemes de la parella. El que passa entre els dos, la responsabilitat mai és d'un de sol. Conviure implica esforç, comprensió. La parella que dura és la que madura, cal no confondre estabilitat amb  rutina, l'egoisme és un mal company.

No confongueu la parella per sempre, amb estar sempre amb la parella, hi ha d'haver espais propis de llibertat, però amb sinceritat des de la sensatesa.

Cap comentari:

Publica un comentari