He sortit a donar un tomb, he contemplat els sembrats, a l'hivern eren grills tímids entre terrossos, esporuguits, indefensos. Ara s'han convertit ja en gespa tendra que el vent remou d'un costat a l'altre sense cap orientació, m'han recordat el pati d'una escola, corredisses i jocs d'un costat a l'altre.
Han crescut molt i han tret tija, ara ja m'han semblat jovent que parla, es vesteix a la moda. Després per fi han tret espiga, les tiges s'han encarcarat, el vent les mou però no les esvalota. S'han tornat responsables, el pes del gra que atresoren els aferma, el vent ja no les fa ballar tant, han de madurar el seu fruit.
La seva seriositat m'ha recordat aquells nens que jugaven al pati de l'escola, que han crescut, s'han fet grans, volen formar una família, un futur prometedor.
Igual tots nosaltres no som gespa per fer bonic, ni brancam per donar ombra, ni farratge per se devorat. Som tiges passatgeres plenes de perills, però destinades a fer cultura, servei, convivència i amor, perquè al entrar al graner, puguem construir entre tots una pàtria lliure, solidaria i justa que serveixi per viure-hi bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada