Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 29 d’abril de 2012

PASSEJANT PELS CAMPS

He sortit a donar un tomb, he contemplat els sembrats, a l'hivern eren grills tímids entre terrossos, esporuguits, indefensos. Ara s'han convertit ja en gespa tendra que el vent remou d'un costat a l'altre sense cap orientació, m'han recordat el pati d'una escola, corredisses i jocs d'un costat a l'altre.

Han crescut molt i han tret tija, ara ja m'han semblat jovent que parla, es vesteix a la moda. Després per fi han tret espiga, les tiges s'han encarcarat, el vent les mou però no les esvalota. S'han tornat responsables, el pes del gra que atresoren els aferma, el vent ja no les fa ballar tant, han de madurar el seu fruit.

La seva seriositat m'ha recordat aquells nens que jugaven al pati de l'escola, que han crescut, s'han fet grans, volen formar una família, un futur prometedor.

Igual tots nosaltres no som gespa per fer bonic, ni brancam per donar ombra, ni farratge per se devorat. Som tiges passatgeres plenes de perills, però destinades a fer cultura, servei, convivència i amor, perquè al entrar al graner, puguem construir entre tots una pàtria lliure, solidaria i justa que serveixi per viure-hi bé.

Cap comentari:

Publica un comentari