Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 20 d’abril del 2012

PERQUÈ TANTA PRESSA?

Va per a tots: Conductors i vianants. Quants de nosaltres no anem acompanyats amb mainada i com és normal, els ensenyem que els semàfors s'han de passar en verd. Sovint estàs esperant per creuar, quant tot d'una, alguns comencen a passar en vermell.

Si un cotxe passa (parlem amb semàfor), tothom es posaria a cridar, la gent diria quina imprudència, ens podria atropellar. Però passar els vianants molts no hi donen importància, quan són normes de civisme, són senyals que hem de respectar.

Hi ha llocs on el primer semàfor dóna pas als cotxes, però tot seguit tenen un stop de respecte al següent, per on sí poden creuar els vianants que el tenen verd, d'aquests n'hi ha forces i són molt  perillosos, el cotxe arranca i de vegades no controla el següent pas de vianants, són els que provoquen més atropellaments (ho dic per ser-ne JO, una víctima).

D'altres són passos zebra sense semàfor, on som TOTS els que hem de vigilar més. En resum: Què ens passa? És que sempre tenim tanta pressa? o senzillament SOM IMPACIENTS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada