Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 14 d’abril de 2012

EL MILLOR SURFISTA

Laird Hamilton, considerat el millor surfista d'onades gegants de la història. Home músculs i cervell "NO COMPATEIX", en gaudeix. Ben plantat, casat i pare de 3 nenes, fill de mare soltera. Diu haver parlat per primera vegada amb el seu pare biològic quan tenia 21 anys.

Va tenir una infància difícil, ell mateix va buscar la nova parella per la seva mare quan era encara un nen, va ser l'home que li va fer de pare i mestre de surf. Va estudiar en una escola dels EUA on tot eren negres, baralles i drogues, ell era l'únic ros i blanquet.

Va viure espantat fins els 16 anys, d'aquest ambient en podia sortir un noi conflictiu, però ell ho va aplicar en positiu, entenent que no era el camí a seguir. Guapo i ben plantat, tot i que diu haver crescut sense cap mirall, va fer un temps de  model. En una pregunta que li van fer de si havia causat furor entre les fèmines, la seva resposta va ser: Fa setze anys que estic feliçment casat i tinc una teoria: és més fàcil  complaure moltes dones, una vegada, que complaure'n una sola moltes vegades i a mi m'agraden els reptes.

Ell, al contemplar la naturalesa, creu que hi ha d'haver un arquitecte DIVÍ i que els humans som jutges terribles.  Que la naturalesa ens dóna equilibri i que a les ciutats on la gent vivim apilonats, uns sobre els altres, això va contra la naturalesa humana. No hi ha monument que es pugui comparar amb una serralada o l'oceà.

Cap comentari:

Publica un comentari