Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 4 d’abril de 2012

EL CONTE DELS DIMONIS

Diuen que una vegada es van reunir uns quants dimonis amb l'objectiu de jugar una mala passada als humans. Van decidir de prendre'ns la felicitat.

Com ho podien fer? Cada un va suggerir un lloc diferent, l'amagatall perfecte. Un va dir dalt la muntanya més alta, un altre en el més profund del mar i el tercer va insinuar que podia ser en un satèl·lit llunyà.

Aquests llocs a la resta dels dimonis no els va semblar bé. Coneixien la capacitat humana i sabien que més d'un havia escalat la muntanya més alta o bussejat les profunditats dels mars, fins i tot havien anat a la lluna, per tant era fàcil que la descobrissin.

Un dimoniet que havia estat callat tota l'estona va demanar la paraula. "Els homes sempre busquen la felicitat en les coses externes: els diners, el benestar, les drogues, el poder i tota mena d'activitats d'esbarjo, o sia fora de la seva pròpia persona. Per tant la podríem amagar en el seu interior, de segur que no la trobaran.

No sabem si l'assamblea de dimonis va acceptar la proposta del petit dimoniet, però si que és cert el que va dir, generalment la busquem en tot el que s'ha dit i així no acabem de ser mai feliços del tot.

La felicitat es troba en els petits detalls de cada dia, en valorar més el que tenim.

Cap comentari:

Publica un comentari