Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 25 d’abril del 2012

PETITS TEMES

Vigila les teves paraules: es poden convertir en els teus pensaments.
Vigila els teus pensaments: es poden convertir en les teves accions.
Vigila les teves accions: es poden convertir en els teus hàbits.
Vigila els teus hàbits: es poden convertir en el teu caràcter.
Vigila el teu caràcter: es pot convertir en el teu destí.

============================================================================

Un pardal fa el niu i ocupa sols una branca, un cérvol sadolla la seva set en el riu i beu sols el que li fa falta. Què faríem els humans si tot estès a les nostres mans sens haver de pagar? Possiblement arreplegar-ho tot? Estem massa acostumats a desitjar sempre més i més, no tenim límits degut a la nostra ambició.

=============================================================================

La nostra societat és greument sorollosa, d'una manera constant ens envoltem de sorolls de motors, senyals acústiques, músiques estridents, xerrameca incontrolada, ràdios, cinema exageradament alt de volum, cridòria. Tot això fa que el silenci sigui cada vegada més una necessitat, no sols sensorial, sinó també psicològica. El silenci és OR.


============================================================================

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada