Sant Jordi i la Verge de Montserrat, setmana de la "FESTA MAJOR DE CATALUNYA". Entre els dos ens recorden no sols unes arrels cristianes, sinó que ens fan pensar quina mena de país anem forjant entre tots.
Tota la primavera tenim roses als jardins, però avui les portem a la mà amb una misteriosa alegria. Aquests dies hi ha olor de roses i amor de pàtria, perquè l'amor a Catalunya ens brilla als ulls, no sabem el perquè però ens sentim més catalans.
Segons la UNESCO a partir de 1996 va recomanar com a diada mundial del llibre el 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, per tant va elevar el seu patronatge a una dimensió internacional.
Cada 23 d'abril la nostra terra saluda el retorn d'aquest cavaller, que arribat pels camins de les croades, ha arrelat tant fortament al nostre poble.Li demanem que ens ajudi a tenir un ideal fort i lluminós i ens esperoni a combatre tota lletgesa que ens surti pel camí de la vida i a defensar tota bonesa que perilli davant l'atac del mal.
SOM I SEREM GENT CATALANA TANT SI ES VOL COM SI NO ES VOL,
QUE NO HI HA TERRA AMB MÉS UFANA SOTA LA CAPA DEL SOL.
SÓC D'UNA TERRA GUERRERA QUE SAP CRÉIXER I SAP LLUITAR,
SÓC D'UNA TERRA SINCERA QUE PARLEM EL CATALÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada