Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 22 d’abril de 2012

QUÈ DIRIA LA TERRA SI PARLÉS?

Avui 22 d'abril és el dia mundial de la terra. Nosaltres en som els hereus i com la deixarem als nostres fills?. En lloc d'estar-li agraïts, què és el que fem,  quin futur n'esperem? De vegades s'enfada i fa algun gemec, en forma de Tsunamis, terratrèmols, huracans, però és en va, no en fem cas, no l'estimem.

Ella ens diria: no valoreu els meus mars i oceans, de tot el que us en beneficieu. Contamineu l'aire que respireu. Malbarateu l'aigua, en feu abús i un dia us en farà falta. Talleu masses arbres, cada dia hi ha més extensions desèrtiques que fan minvar les pluges.
Embruteu els meus boscos, no sou responsables amb les deixalles i el perill d'incendis.
Els aliments procedents del cultiu en la meva terra, no els repartiu bé, deixeu que milions de persones morin de fam, per culpa de l'especulació dels mercats alimentaris.
Em destrosseu amb bombes i me'n colgueu sota terra que exploten i malfereixen persones.
Tinc en el meu subsòl tota mena de minerals, pedres precioses, diamants, que han estat motiu de guerres degut a l'ambició desmesurada d'alguns governs.

Com veieu, poc a poc em vaig empobrint i vosaltres en sou els responsables. 
Jo, tot i sentir-me insultada, us ofereixo les meves flors com a resposta.
Encara avui, gent humil i agraïda em diuen:  MARE TERRA.

Ara esteu preocupats pel canvi climàtic, penseu en tot el que heu fet i esteu fent.
Quan algú està en un pis de lloguer bé que n'ha de tenir cura veritat? L'amo els pot treure fora. Jo en canvi us perdono i segueixo donant-vos-ho tot  a fi de que sigueu feliços.

Cap comentari:

Publica un comentari