Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 13 d’abril de 2012

NO T'ATURIS MAI

Tingues sempre present que la pell s'arruga, els cabells es tornen blancs, els dies esdevenen anys...

Però el que és més important no canvia, la teva força i la teva convicció no tenen edat, el teu esperit és com el filat d'una teranyina, darrera cada línia d'arribada n'hi ha una de sortida, darrera cada guany hi ha una nova fita.

Mentre estiguis viva, has de sentir-te viva.
Si enyores el que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotografies esgrogueïdes.
Segueix endavant encara que tothom esperi que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en comptes de llàstima et tinguin respecte.
Quan els anys no et permetin córrer, trota, quan no puguis trotar, camina, quan no puguis caminar, fes servir el bastó, PERÒ, NO T'ATURIS MAI.

Cap comentari:

Publica un comentari