Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 19 d’abril de 2012

UNA LLUM EN EL DESERT

Un dia un home va construir un far enmig del desert. tothom se'n reia i li deien que estava boig, perquè serviria? L'home no en feia cas i continuava callat, fent la seva feina.

Per fi el va acabar. En la nit sense lluna i sense estels, aquell feix de llum esplèndid va començar a girar en les tenebres de l'aire, com si la via làctia s'hagués transformat en uns cavallets de fira.

I va succeir que en el moment en què el far va començar a fer llum, de sobte al desert va sorgir un mar, hi havia vaixells, submarins, balenes, ports de mercaders, pirates, sirenes... Tothom se'n va sorprendre, menys el constructor del far. Ell sabia que si algú encén una llum enmig de la foscor, sota aquesta llum sorgiran moltes meravelles.

Això ens vol demostrar que si il·lumines el teu cor amb amor, potser que il·luminis un altre cor, fins a il·luminar-ne milers. Perquè una llum encén una altra llum.

Cap comentari:

Publica un comentari