Un dia un home va construir un far enmig del desert. tothom se'n reia i li deien que estava boig, perquè serviria? L'home no en feia cas i continuava callat, fent la seva feina.
Per fi el va acabar. En la nit sense lluna i sense estels, aquell feix de llum esplèndid va començar a girar en les tenebres de l'aire, com si la via làctia s'hagués transformat en uns cavallets de fira.
I va succeir que en el moment en què el far va començar a fer llum, de sobte al desert va sorgir un mar, hi havia vaixells, submarins, balenes, ports de mercaders, pirates, sirenes... Tothom se'n va sorprendre, menys el constructor del far. Ell sabia que si algú encén una llum enmig de la foscor, sota aquesta llum sorgiran moltes meravelles.
Això ens vol demostrar que si il·lumines el teu cor amb amor, potser que il·luminis un altre cor, fins a il·luminar-ne milers. Perquè una llum encén una altra llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada