Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 26 d’abril del 2012

GUARDERIES - PARVULARIS

En un mitjà de comunicació vaig conèixer una novetat: un cotxet per a 6 infants d'una guarderia del poble de SEVA Montseny Osona, les mestres poden portar a passejar els més menuts en petits grups. El mateix dia em vaig trobar pel carrer amb tres grups d'infants d'un parvulari, els nens encuriosits mirant el mercat de la plaça, les fruites, les verdures...

Tot d'una vaig pensar: Els pares com és natural, han de treballar i porten els seus fills a les guarderies, parvularis (molt ben cuidats per cert i molt positiu compartir les hores amb d'altres infants), però... que veuen aquesta mainada?

Una poca estona els matins el pare o la mare, l'habitació, el trajecte en cotxe o cotxet, llavors hores dins una habitació amb jocs, un pati, les cares d'unes mestres, retorn a casa, una poca estona als pares, sopar i dormir, així dia rera dia.

Que bonic que puguin passejar, descobrir la natura, el moviment de la gent, perquè si no... el poc temps que disposen a casa seva, des de petitons ja veuen televisió. Quina idea tenen de la realitat, imatges bellugadisses, que no comprenen, però que si els hipnotitzen, proveu de posar la mà davant els seus ulls, només estan pendents de la pantalla, la brillantor... és així com molts menuts descobreixen el món.

FELICITATS A LA INICIATIVA DE SEVA I A TOTS ELS PARVULARIS I GUARDERIES QUE PORTEN "SOVINT"  ELS INFANTS ALS CARRERS.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada