PETITES HISTORIETES DE COMPARANCES AMB DÉU
Un nen pregunta al seu pare. Quin tamany té Déu. El pare li respon:
Veus aquell avió que passa pel cel, com el veus? Molt petit diu el nen, quasi no el veig.
Van a l'aeroport i el pare li diu: mira aquell avió, com el veus? És enorme diu el nen.
Llavors el pare li diu: Déu és així, depèn de la distància a la que estàs tu d'ell, quan més aprop n'estiguis, més gran el veuràs. Quan més te n'allunyis més et costarà veure'l.
==========================================================================
El divendres Sant, Déu mort a la creu allà al calvari.
Per desgràcia el calvari el passa molta gent, el drama d'aquesta història passa de diferents maneres cada dia a la humanitat, vegem quantes menes de crucifixions poden haver-hi:
Cada persona que mort de FAM o és violada.
Cada persona privada de llibertat, sotmesa a injustícies i humiliacions.
Crims de guerres, persones decapitades com si fossin animalons.
Déu meu, on hem arribat, o on som capaços d'arribar?
Com més cultes, més bàrbars.
============================================================================
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
dissabte, 16 de maig del 2015
dilluns, 11 de maig del 2015
CAMPANYES SOLIDÀRIES
Durant uns anys, més de quinze, vaig col·laborar amb MANS UNIDES, crec haver-ho explicat, més tard he anat per lliure, sense etiqueta i càrrec en cap organització en concret, els darrers anys reparteixo la meva col·laboració entre tres entitats; CÀRITAS, EL TUPÍ (menjador d'acollida) i POBLES GERMANS.
Per Nadal feia uns dossiers solidaris i el seu benefici en parts desiguals anava pels tres. Tinc en el meu arxiu molt de material per emplenar-ne pàgines i la Pilarin Bayés acompanyava els texts amb els seus dibuixets, va ser una bona experiència.
Els darrers anys organitzo tres grups de joves uns dies abans de Nadal i venen uns cors de xocolata en benefici de Càritas, és una bona feina per a ells i la gent veu que la joventut també col·labora. Però aquest Nadal vaig reorganitzar una cosa que fa anys ja havia fet:
Una mena de treball representant aquelles festes "EL MÓN ÉS UN PESSEBRE VIVENT", els beneficis van anar al menjador EL TUPÍ. Va ser una bonica festa amb forces joves, va anar molt bé.
Aquesta primavera se'm va acudir fer una nova activitat també en benefici d'aquesta bona gent, tant el Nadal com ara, la gent que ens venia a veure, com entrada havien de portar un litre d'oli o un litre de llet, la de Nadal la vam fer a l'església del Remei de Vic.
Aquest diumenge a un espai ben bonic de Vic L'ORFEÓ VIGATÀ, a la festa hi van participar més de 100 joves d'entre 12 i 13 anys i l'argument va ser: POEMES I CANÇONS TRADICIONALS CATALANES. Un gran èxit d'actuació i de públic, entre joves i públic vam sobrepassar les 400 persones i vam recollir 75 litres d'oli i 255 de llet, més d'altres aliments i alguns donatius en efectiu.
La meva assignatura pendent sempre ha estat despertar sentiments adormits, especialment en la joventut i per mitjà d'aquests actes penso que fem una bona tasca. Tot i als meus 70 anys vaig acabant les piles i de vegades penso que vull fer masses coses, encara em sento amb ànims, però de seguida que puc, ja torno a pensar en alguna cosa més.
Tot això fa que em senti feliç i demano a Déu que m'ajudi a tirar endavant.
Etiquetes de comentaris:
Solidaritat-Generositat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)