Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 31 de gener del 2016

EL COR A MÉS DE BATEGAR PER DONAR-NOS VIDA, SERVEIX PER ESTIMAR

Segueix al tema d'ahir, dels refugiats que arriben a Europa.

Sovint parlo de programes de TV, alguns direu: aquesta mira molt la tele. Doncs no, el que passa és que els selecciono. Llegim entrevistes que demanen a la gent, que en pensa d'aquesta finestra al món i molts per no dir la veritat (que si la miren), diuen que els serveix per distreure's una estona, per dormir, que no fan res de bo... el que passa és que no escolten ni miren segons quins programes.
 
Ja ho he aconsellat en d'altres ocasions. Els diumenges a partir de 2/4 de 10, cada setmana hi ha entrevistes a persones humanes, creients (no sempre han de ser catòliques), que amb les seves vivències ens mostren moments importants de col·laboració amb molt diferents situacions de la vida. 
 
Avui han entrevistat al "cap" del grup de voluntaris que han participat en l'ajuda a les persones que arriben amb aquelles barques que ja vaig parlar ahir. Han repetit moltes imatges, però el bonic i humà ha estat escoltar-lo, com parlava aquell noi, amb quina entrega i el perquè a portat a terme aquesta organització amb una bona colla de gent jove i entregada.
 
Doncs senzillament per L'AMOR que sent per la gent i que això el porta a escoltar EL COR i treballar per ajudar a que arribin a port, a la recerca i ajuda dels que les seves barques van a la deriva i de quants amb el seu equip han salvat la vida.
 
A LES PERSONES ENS PASSA UNA COSA:  i és que anem tan atabalats, estem tant pendents de petites foteses de la vida, que no tenim temps d'escoltar el COR i veure que és el que podríem fer per un món millor.



dissabte, 30 de gener del 2016

30 de gener, dia per la PAU i contra la VIOLÈNCIA

En l'etiqueta Pau i Violència amb la mateixa data d'avui d'altres anys, podeu trobar algun tema més que parla de la vida de MAHATMA GANDHI, gran persona que va treballar per la Pau i contra la violència, i que avui fa 48 anys que va morir assassinat.
 
Avui llegia en un escrit d'AJUDA EN ACCIÓ que la FAM del món també és violència, perquè de la FAM en depèn la vida de moltes persones. Per exemple tots els refugiats que entren cada dia a Europa fugint de les guerres.
 
Recordo les imatges d'aquesta setmana a TV3 amb l'arribada d'aquelles barcasses plenes de "persones", que s'ho juguen tot, molts d'ells la vida i la dels seus fills fugint del seu país perquè els poderosos del món no saben com fer-ho per acabar amb aquesta desgràcia.
 
Recordo les paraules d'aquell fotògraf que va dir que aquelles imatges d'aquí uns anys ensenyarien al món que en ple segle que sembla que tot està a les mans dels homes, no som capaços d'aturar les guerres (fins i tot moltes són provocades) i deixem que la gent hagi de marxar de casa jugant-se la vida.
 
I per més, nosaltres els privilegiats "Europeus" no som capaços de donar acollida, els hem de veure com ramats de bestiar per les carreteres en busca de qui els vol acollir.
 
TOT AIXÒ NO ÉS VIOLÈNCIA ?        COM SOM ELS HUMANS...

dimarts, 26 de gener del 2016

TROBAR GUST A LA LECTURA

El primer pas a la Cultura i a l'educació és aprendre a llegir. I per agafar-hi afició són necessaris llibres infantils,  juvenils, bons mestres i bons escriptors.

Fa poca estona en l'entrevista als matins de TV3 han homenatjat a un escriptor català JORDI SIERRA I FABRA, nascut a Barcelona el 1947 i que ha obtingut un nou premi dels molts que li han estat atorgats. Té centenars de llibres, el d'avui és "APRENENT DE BRUIXOT".
 
Va començar a escriure als 8 anys, tot i que la seva mestre li va dir que mai se'n sortiria. Als 12 anys va escriure la seva primera novel·la de 500 pàgines. Jo el vaig descobrir fa una colla d'anys amb un llibre juvenil "LA MÚSICA DEL VIENTO", fins el vaig aconsellar a algunes escoles per a la llista de llibres recomanats.
 
És una història en part real i en part novel·la d'uns nens que fabriquen catifes a l'Índia. Tal com ha explicat en els seus llibres sempre busca destacar vivències, sentiments, humanitat. Els seus llibres tenen molt bona acollida, n'ha venut milions.
 
Comparteixo molt amb el seu pensar i actuar, ha dit una frase que sovint jo faig servir: TOTS VENIM AL MÓN AMB UNS DONS I ENS CAL DESENVOLUPAR-LOS". Creu que l'escriure el fa feliç a ell i ajuda als joves a descobrir el gust per la lectura. (la mateixa frase la va dir PAU CASALS en el seu testament pòstum).
 
ELS LLIBRES SÓN COM LES ABELLES, PORTEN EL POL·LEN D'UNA INTEL·LIGÈNCIA A L'ALTRE.
 
UNA CASA SENSE LLIBRES, ÉS COM UN JARDÍ SENSE FLORS.

dijous, 14 de gener del 2016

PETITES LLAVORS

En un autobús un senyor que cada dia feia la mateixa ruta,  solia asseure's al costat d'una iaia, ella sempre amb un somriure i tenia la costum d'anar llençant per la finestra unes coses molt menudes. El senyor molt intrigat, un dia li pregunta:

Què és això que va tirant per la finestra. L'àvia li respon: són llavors de floretes, aquest paisatge és molt sec i m'agradaria veure-hi més vegetació. L'home que li diu; que no veu que els cotxes les trepitgen, el vent se les emporta, difícilment que arribin a bon port.

La iaia li respon: alguna en quedarà. Van passar uns mesos, va ploure,  les petites llavors fan anar arrelant i poc a poc la vorera de la carretera es va anar omplint de flors. L'home feia dies que no veia a l`àvia i va preguntar per ella al conductor, aquest li diu que l'àvia havia mort.  
 
Llavors més que mai l'home va pensar: de què li ha servit tot aquell esforç si no ha tingut temps de veure-ho, però en algun seient de l'autobús va sentir una nena que deia: Mira pare quines flors tant boniques hi ha a la vorera de la carretera.
 
Llavors aquell bon home va pensar... No fan falta paraules per entendre-ho.
 
MESTRES, EDUCADORS, PARES...  tot el que ensenyeu als vostres alumnes, fills, són petites llavors que un dia donaran fruit.

diumenge, 10 de gener del 2016

EL  CONVOI  DE  LA  VIDA

És un tren molt bonic i un paisatge meravellós. Al llarg del viatge poden passar moltes coses. En el trajecte hi ha varies estacions i parades, sorpreses, tristeses, emocions... a la primera parada de ben segur baixaran els nostres pares, no ho voldríem, quedarem orfes, però pel camí de ben segur en pujaran d'altres i seguirem el viatge amb germans,  parella, fills, amics...
 
El viatge no és igual per a tots, per a uns pot ser com un passeig, d'altres només veuen tristeses, d'altres ajuden a tothom. N'hi haurà que baixaran i ningú els trobarà a faltar, deixaran un seient buit i prou.
 
Procurem que en el nostre viatge hi hagi somnis, despedides i noves companyies, el més important és buscar la manera de relacionar-nos i buscar en cada un el millor que tenen.
 
Mai sabem on ens tocarà baixar a nosaltres, tampoc als altres. És trist separar-nos, ens queda enyorança. Però al final hi ha una estació que ens retrobarem de nou, llavors ens abraçarem i l'enyorança morirà.
 
Fem que aquest viatge sigui una oportunitat per aprendre, ensenyar i entendre, perquè no ha estat l'atzar que ens ha posat allà. Hem d'aprendre a estimar, compartir i perdonar, estar preparats per l'estació que ens tocarà baixar.
 
Observem el paisatge, busquem com ocupar les hores al costat de les persones que segueixen de prop el viatge amb nosaltres.
 
PENSA-HI  I  BON  VIATGE