Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 26 de gener del 2016

TROBAR GUST A LA LECTURA

El primer pas a la Cultura i a l'educació és aprendre a llegir. I per agafar-hi afició són necessaris llibres infantils,  juvenils, bons mestres i bons escriptors.

Fa poca estona en l'entrevista als matins de TV3 han homenatjat a un escriptor català JORDI SIERRA I FABRA, nascut a Barcelona el 1947 i que ha obtingut un nou premi dels molts que li han estat atorgats. Té centenars de llibres, el d'avui és "APRENENT DE BRUIXOT".
 
Va començar a escriure als 8 anys, tot i que la seva mestre li va dir que mai se'n sortiria. Als 12 anys va escriure la seva primera novel·la de 500 pàgines. Jo el vaig descobrir fa una colla d'anys amb un llibre juvenil "LA MÚSICA DEL VIENTO", fins el vaig aconsellar a algunes escoles per a la llista de llibres recomanats.
 
És una història en part real i en part novel·la d'uns nens que fabriquen catifes a l'Índia. Tal com ha explicat en els seus llibres sempre busca destacar vivències, sentiments, humanitat. Els seus llibres tenen molt bona acollida, n'ha venut milions.
 
Comparteixo molt amb el seu pensar i actuar, ha dit una frase que sovint jo faig servir: TOTS VENIM AL MÓN AMB UNS DONS I ENS CAL DESENVOLUPAR-LOS". Creu que l'escriure el fa feliç a ell i ajuda als joves a descobrir el gust per la lectura. (la mateixa frase la va dir PAU CASALS en el seu testament pòstum).
 
ELS LLIBRES SÓN COM LES ABELLES, PORTEN EL POL·LEN D'UNA INTEL·LIGÈNCIA A L'ALTRE.
 
UNA CASA SENSE LLIBRES, ÉS COM UN JARDÍ SENSE FLORS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada