És un tren molt bonic i un paisatge meravellós. Al llarg del viatge poden passar moltes coses. En el trajecte hi ha varies estacions i parades, sorpreses, tristeses, emocions... a la primera parada de ben segur baixaran els nostres pares, no ho voldríem, quedarem orfes, però pel camí de ben segur en pujaran d'altres i seguirem el viatge amb germans, parella, fills, amics...
El viatge no és igual per a tots, per a uns pot ser com un passeig, d'altres només veuen tristeses, d'altres ajuden a tothom. N'hi haurà que baixaran i ningú els trobarà a faltar, deixaran un seient buit i prou.
Procurem que en el nostre viatge hi hagi somnis, despedides i noves companyies, el més important és buscar la manera de relacionar-nos i buscar en cada un el millor que tenen.
Mai sabem on ens tocarà baixar a nosaltres, tampoc als altres. És trist separar-nos, ens queda enyorança. Però al final hi ha una estació que ens retrobarem de nou, llavors ens abraçarem i l'enyorança morirà.
Fem que aquest viatge sigui una oportunitat per aprendre, ensenyar i entendre, perquè no ha estat l'atzar que ens ha posat allà. Hem d'aprendre a estimar, compartir i perdonar, estar preparats per l'estació que ens tocarà baixar.
Observem el paisatge, busquem com ocupar les hores al costat de les persones que segueixen de prop el viatge amb nosaltres.
PENSA-HI I BON VIATGE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada