Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 31 de gener del 2016

EL COR A MÉS DE BATEGAR PER DONAR-NOS VIDA, SERVEIX PER ESTIMAR

Segueix al tema d'ahir, dels refugiats que arriben a Europa.

Sovint parlo de programes de TV, alguns direu: aquesta mira molt la tele. Doncs no, el que passa és que els selecciono. Llegim entrevistes que demanen a la gent, que en pensa d'aquesta finestra al món i molts per no dir la veritat (que si la miren), diuen que els serveix per distreure's una estona, per dormir, que no fan res de bo... el que passa és que no escolten ni miren segons quins programes.
 
Ja ho he aconsellat en d'altres ocasions. Els diumenges a partir de 2/4 de 10, cada setmana hi ha entrevistes a persones humanes, creients (no sempre han de ser catòliques), que amb les seves vivències ens mostren moments importants de col·laboració amb molt diferents situacions de la vida. 
 
Avui han entrevistat al "cap" del grup de voluntaris que han participat en l'ajuda a les persones que arriben amb aquelles barques que ja vaig parlar ahir. Han repetit moltes imatges, però el bonic i humà ha estat escoltar-lo, com parlava aquell noi, amb quina entrega i el perquè a portat a terme aquesta organització amb una bona colla de gent jove i entregada.
 
Doncs senzillament per L'AMOR que sent per la gent i que això el porta a escoltar EL COR i treballar per ajudar a que arribin a port, a la recerca i ajuda dels que les seves barques van a la deriva i de quants amb el seu equip han salvat la vida.
 
A LES PERSONES ENS PASSA UNA COSA:  i és que anem tan atabalats, estem tant pendents de petites foteses de la vida, que no tenim temps d'escoltar el COR i veure que és el que podríem fer per un món millor.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada