Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 25 de maig del 2013

25 de maig DIA D'AFRICA

25 DE MAIG DIA D'ÀFRICA  continua d'ahir...

Van entrar en joc els Estats Units i Rússia. Aquesta última donava suporta a grups revolucionàris en contra de l'imperialisme americà i, la idíl·lica Àfrica es va començar a esquinçar i la seva explotació es va convertir en un luxe molt car, tant pel que fa a les persones com a les finances.
Àfrica va deixar de ser un lloc plaent d'explotació i d'aventura per convertir-se en un lloc insegur i desagradable, poc a poc el continent s'ha convertit en un cementiri per a uns i un calvari per a altres.
Tot això va deixar Àfrica en mans de polítics inexperts, poc formats per assumir la responsabilitat, fins a provocar l'explosió de les primeres tensions ètniques i guerres que coneixem. Europa però, va seguir enriquint-se, el secret consistia a posar règims que seguissin afavorint els seus interessos i facilitessin la tasca de seguir drenant les primeres matèries cap a casa nostra.   Més exemples:
  • Els japonesos explotaven les mines de Kasumbalesa, excavaven el mineral, el rentaven, el carregaven i se l'emportaven sense cap mena d'elaboració.
  • Els Estats Units amb un petit tren de Kamsar a la República de Guinea traginaven la "bauxita" de les seves mines fins a la panxa dels vaixells senes cap mena de control.
  • El saqueig de les primeres matèries del Congo per multinacionals canadenques, americanes i australianes... algunes de les que van finançar la guerra de "RUANDA".
  • Els diamants, l'or, el coltan per els telèfons mòbils, la perca del Nilo, peix que s'ha menjat totes les demés espècies del llac Victòria i es reparteix per tot el món amb avions russos, a canvi de: meitat ajuda humanitària, meitat armament.
  • El coure per a les nostres instal·lacions elèctriques, el cautxú per als nostres cotxes, la fusta per als nostres mobles, el tef per als nostres celíacs o les roses de St. Jordi
  • El gran negoci de les petrolieres s'ha barrejat amb els dòlars de la corrupció, les armes i la sang de les víctimes.
SI EN AQUESTS LLOCS D'ORIGEN S'HAGUESSIN CREAT EMPRESES D'ELABORACIÓ I LLOCS DE TREBALL, ARRIBARIEN MENYS "CAYUCOS" I A L'ÀFRICA HI HAURIA MENYS F A M i MENYS GUERRES.
Podríem anar explicant més i més coses que generalment desconeixem i llavors ens queixem de la immigració africana.  REFLEXIONEM-HI...

divendres, 24 de maig del 2013

25 DE MAIG - DIA D'ÀFRICA, una data més del nostre calendari, parlem-ne?

Al llarg d'aquest bloc i en l'apartat INJUSTÍCIES en podem trobar un munt d'elles, ÀFRICA PLORA, no es recupera, cada dia augmenten les mancances, vegem-ne un xic d'història:

Va ser el 1884 (d'això ja veieu en fa pocs anys) si comparem que estem al 2013 del nostre calendari en relació als milions d'anys d'història de la humanitat, és en aquest curt temps que Àfrica ha fet la gran davallada.

El 1884 es van reunir a Berlín catorze estats europeus per tal de debatre un problema urgent. Europa estava iniciant un procés d'expansió econòmica important. Tenien com a punt de mira ÀFRICA, una selva verge i amb mil promeses. Es tractava de repartir-se la gestió d'aquest continent. En tres mesos van arribar a les següents conclusions:
  • Proclamar lliure navegació marítima i fluvial i lliure comerç en tot el continent.
  • Dret a colonitzar-la i es reparteix a cops de regle en funció dels interessos, seguint els meandres dels filons de diamants, coure, or i altres matèries primeres.
  • Tot sense consultar res als interessats, així es van dividir cultures, ètnies, famílies...
En aquesta cimera de Berlín no hi havia cap representació africana. Així que va ser concebuda i engendrada en funció dels interessos econòmics expancionistes d'Europa. Van saber trobar el llenguatge idoni per a cada situació com: colonització, civilització, desenvolupament i així s'amagaven els diables de la invasió i la manipulació.
 
Podem veure en els museus francesos, belgues, anglesos... màscares, estatuetes, ceràmica i un llarg etcètera d'objectes enduts juntament amb els carregaments d'eben, cacau, cafè, coure, or i diamants.
 
La gran aventura va durar fins el 1960 que es van haver de retirar forçats per les circumstàncies. Els joves pobles es van moure, de llavors ençà les armes es van començar a sentir per tot el continent.
 
És una història molt llarga d'explicar en aquest petit espai.  Si us interessa demà seguiré.Llavors van entrar també en el joc els Estats Units i Rússia.
 
     
 

diumenge, 19 de maig del 2013

RECULL DE PENSAMENTS  (7)

  • L'home té capacitat de poder dir NO.
  • L'home que sols pensa en viure, no viu.
  • Vull ser creador del meu futur.
  • No fer res, és el camí per no ser ningú.
  • L'amor i la solidaritat, són el perfum del cor.
  • Diferència no vol dir desigualtat.
  • La personalitat és l'art de ser sempre tu mateix.
  • La mesura de l'amor, és donar-se sense mesura.
  • No hi ha grans talents sense gran voluntat i esforç.
  • La teva llum és l'esperança dels altres.
  • Buscant el bé dels altres, trobem el nostre.
  • No deixis el teu amor a la vora d'un precipici.
  • La incertesa mai podrà tenir la llum que necessita.
  • Val més encendre una espelma que maleir la foscor.
  • Parlar sense pensar, és com disparar sense apuntar.
  • No hi ha res més difícil que conèixer-se a si mateix.
  • El fort creix en la soledat on el dèbil es marceix.
  • El que busca l'oblit en la solitud, només fa créixer el record.
  • Quan compris fer servir els ulls, no les orelles.
  • El coneixement es pot comunicar, la sabiduria no.
  • La vida no viscuda és la malaltia de que et pots morir.
  • Després de viure i somniar, hi ha allò que més importa, despertar-se.

dissabte, 18 de maig del 2013

LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

Aquesta ajuda o algunes d'altres amb el nom que siguin, i que fins avui tanta gent se'n ha pogut beneficiar, sembla ser que degut a les retallades farà que les llistes d'espera cada dia vagin en augment. Em pregunto: cada dia en moren molts dels beneficiaris, es perden aquestes ajudes? o van automaticament a persones necessitades. 

Per aquest motiu sents cada dia molts comentaris. Qualsevol AJUDA (el nom ho diu ben clar AJUDAR), hauria de ser per a persones d'escasos recursos. Per contra t'assabentes que hi ha gent benestant, que té el propi suficient o amb fills economicament ben situats que SI  les rep, quan els fills podrien mantenir sobradament als pares, i així beneficiar als més necessitats.

M'agradaria saber com ho fan per seleccionar "no sols el grau de dependència", sinó l'estatus econòmic del malalt o dels fills.

És una més de les injustícies que hi ha a la societat. En primer lloc per el que fa a les resolucions dels historials dels malalts i en segon lloc per l'egoisme de les famílies benestants, aquella frase que diu:  EL RIC ÉS EL QUE MÉS TÉ I ENCARA DEMANA.
 
Fa uns mesos, estic en un hospital acompanyant a una amiga amb problemes de salud i econòmics i vaig observant els que m'envolten o els que (sinó es moren) van a alguna residència (que la majoria no la poden pagar) i els problemes que això els comporta.

diumenge, 12 de maig del 2013

MÉS PARAULES PER ALS AVIS  (segon tema)

En aquest segon tema farem unes comparances dels diferents cicles de la vida amb les estacions de l'any, veureu que tenen molt en comú:

PRIMAVERA: INFANTESA - ADOLESCÈNCIA : Despertar de la vida, innocència, ganes de jugar, alegria, petites flors que es convertiran en poncelles i adornaran els jardins de la vida, regar-les sovint i una gran necessitat de sentir-se estimades.
L'adolescència despertar d'una nova vida, estudis, preparar-se per un futur, arrancar algunes herbes lletges del seu entorn (males companyies), també necessitat de sentir-se estimats. Quantes persones arriben a delinquir per manca d'amor aquestes primeres etapes de la vida.
 
ESTIU: JOVE - ADULT: La naturalesa en plena forma, també els humans. Època forta, moments de gran activitat de treball, de formació, de política i societat... Etapa de les realitzacions i com no de formar una família, ser pare o mare. Igual com en tot temps gran necessitat de sentir-se estimat, ara però ja, dels pares, la parella, els fills...
 
TARDOR:  MADURESA - JOVENTUT DE LA VELLESA:  Bonica etapa, la naturalesa amb uns colors meravellosos, per nosaltres moments de reflexionar sobre la feina feta i la que encara podem fer, no ens podem aturar, ens necessiten i ens estimen, etapa de maduresa, d'experiència, "MESTRES DE VIDA".
 
HIVERN:  proper a la fi de la vida: darrera estació, els arbres sense fulles, vidres entelats pel fred, la natura més grisenca, muntanyes nevades, la natura descansa. Igual la gent gran que ja ha complert la seva missió a la vida (besavis). Cabells de plata com la neu, algunes arrugues, en són les persones ja molt viscudes en anys, d'ulls brillants i somriure dolç. Estació encara amb més necessitat de sentir-se estimat.
 
L'AMOR MOU EL MÓN, EL DIA QUE MORI L'AMOR, LA VIDA I LES PERSONES DESAPAREIXERAN.
UNES PARAULES PER ALS AVIS  (primer tema)

Com deia en l'anunciat del mes de maig, aquest mes en molts llocs celebren la festa de la gent gran, per això també dedicarem  unes paraules als avis i potser als besavis si en tenim.
 
La majoria d'avis no són vells encara, no són GENT GRAN, en podríem dir: "La joventut de la vellesa". A les escoles hi ha mestres de mates, de llengua, d'esports... Els avis sou "MESTRES DE VIDA", sou portadors d'història, d'experiències, de tradicions i sobre tot d'estimació.
 
Hauríem de donar-vos més sovint les gràcies de tot el que heu fet al llarg de la vida. Els anys treballats a fi de que els pares d'avui tinguessin un futur, un lloc a la societat, igual com ara ells ho fan per als seus fills. Les hores dedicades a canviar bolquers, els cangurs que heu i esteu fent per als nostres infants, els regals, els consells...
 
Ja sabeu que us estimem, però poques vegades us ho diem, per això avui AVIS, IAIES, moltes gràcies per tot i US ESTIMEM MOLT.

dijous, 9 de maig del 2013

MÉS SOBRE EL DIA DE LA MARE I L'ESTIMACIÓ

Fa uns dies amb l'anunciat "Escrius cartes" parlàvem del gran avantatge d'expressar el que sents, el que t'amoïna o els sentiments, mitjançant escrits, sovint més fàcil que de paraula, ahir vaig tenir la sort de llegir la resposta d'una mare al la seva filla.

 Hi és que encara que ja estigui jubilada, tinc la sort de tenir a prop mainada escolar que cada any els reparteixo escrits com els que heu pogut llegir del dia de la mare.
Sempre els recomano com diu el paper, llegir-ho i comentar-ho i com no, acabar amb petons i abraçades.

Una nena d'onze anys em va ensenyar un escrit de resposta que la seva mare li havia donat una vegada llegit i comentat el "segon tema" i en veritat em va confirmar la gran necessitat de dir coses per escrit que generalment no diem de paraula.

Quin escrit més tendre, més sincer, quina manera d'expressar a la seva filla el que l'estimava. M'hauria agradat per un forat veure com "mare i filla" deurien d'acabar en una forta abraçada.

Amb un detall així pot començar l'estimació a trobar motius per sortir de la cuirassa que de vegades la tenim massa ben tancada, tots, grans i petits, parelles... tenim els sentiments molt amagats, ens costa exterioritzar-los i són tant necessaris.  He pensat... ha quantes famílies els aniria bé fer un exercici així. 

Gràcies mare de l'Aina, només amb el teu escrit he sentit que ha valgut la pena.

dimecres, 1 de maig del 2013

DIA DE LA MARE  (segon tema)

HOLA MARE, L'any passat et vaig fer un treball, avui m''agradaria fer un repàs del meu comportament, he canviat alguna de les meves actituds? O bé només van ser paraules que el vent s'ha emportat.

He esta més agraïda? T'he donat més sovint les gràcies? Segueixo amb les meves exigències?... i tot el seguit de coses que vàrem parlar.

Mare, m'estic fent gran, ja no sóc aquell petit marrec que un dia vas portar al món, aquell ésser diminut i indefens que vas cuidar amb tant d'amor. Sóc conscient que en poques coses he millorat, però pots estar segura que T'ESTIMO MOLT.

Saps que passa mare, que tenim massa de tot i no ho sabem valorar, hi ha una frase que diu: "COSTA MOLT SER FELIÇ AMB POC, PERÒ ÉS ENCARA MÉS DIFÍCIL SER-HO AMB MOLT". Mare diguem seriosament: Jo com que gairebé ho tinc tot, no sóc encara prou conscient del lloc que ocupem dins la societat, som rics? som gent de classe mitja? o som tirant a pobres.

Sé que tinc casa, menjar, escola, capricis, em costa saber conèixer fins on poden arribar les meves exigències, els pares ens hauríeu de fer viure el nivell social que ens ha tocat, massa sovint vivim enganyats i pensem que som rics, estem massa acostumats sempre a un SI,llavors ens costa acceptar un NO per resposta.

A la vida no tot ens serà fàcil i malament si no aprenem des de petits a acceptar les nostres limitacions. Mare ensenya'm a viure el que m'ha tocat. Sento molta gent que te problemes de feina, llavors... que ens pot passar?  MARE T'ESTIMO MOLT.

La setmana vinent parlarem dels avis...   
DIA DE LA MARE  (primer tema)

Hola mare, sempre vas molt atabalada, avui et demano una estona, et vull dir unes paraules. M'agradaria ser capaç de fer-ta feliç, de demostrar-te el que t'estimo, així doncs, vine al meu costat, ben abraçades, sense presses, valorarem tot el que fas per mi.

Massa sovint els fills el que fem és queixar-nos perquè no feu tot el que volem, estem a les portes de l'adolescència i això de vegades fa trontollar la nostra convivència, ens sembla que ho sabem tot i no parem a pensar en el munt de sacrificis que feu per nosaltres.

Sóc aquí gràcies a una petita llavor que vas fer créixer en el teu ventre. Encara allà dins, sense saber com era, ja em vas començar a estimar, de ben segur hauries donat la teva vida per mi quan encara era un ésser desconegut i que poc a poc has anat estimant cada dia més al llarg dels meus pocs anys de vida.

Tot i les meves qualitats i defectes cada dia m'has estimat més, i jo poques vegades et mostro el meu agraïment, no et dono les gràcies, al contrari sóc massa exigent, rondino per qualsevol cosa, no valoro tot el que tinc. Quantes vegades et faig enfadar, et contesto malament i no m'adono del mal que et poden fer les meves paraules.

Procuraré aprendre a controlar-me i respectar-te més, què faria jo sense tu?. Si tinc cinc minuts de mal de panxa, només tenir-te al costat em passa la meitat del mal. Les mares sou un tresor que no sabem valorar.

Mare, aquesta estona que no ens costa cap diner, em sembla que és el millor regal que et puc fer.  T'ESTIMO MOLT     UNA FORTA ABRAÇADA I MOLTS PETONS


ENCETEM EL MES DE MAIG

Quin gust, obro la finestra i un cel net i clar m'ensenya un sol radiant. És que portem quatre nits i quatre dies amb pluges intermitents, cel gris i tapat, això és primavera.
Gràcies però mare natura per l'aigua que ens has donat, tenim els pantans gairebé plens, reserves per aquest estiu.
 
PETIT POEMA DEL MES: Saltironen els ocells en els prats i al boscatge i el seu xiuxiueig gentil ressona en mig del brancatge. El sol fecunda la terra i fa que creixi el forment i a les nits molts animals surten dels seus caus en busca d'algun aliment.
  • Malauradament encetem el mes amb una diada trista "El dia del treball", Espanya tenim més de sis milions de parats, no és dia per celebracions, sinó per buscar solucions.
  • Si cliqueu en l'etiqueta ´"família" trobareu temes dedicats al dia del pare o escola de pares. Bé doncs, el mes de maig segons la religió catòlica és dedicat a la Verge Maria com a mare, i la nostra societat de consum va aprofitar l'avinentesa per dedicar el primer diumenge a la festa de la "MARE", com és lògic perquè li fem un regal.
  • Jo en l'ensenyament de la meva matèria he aprofitat al llarg dels anys fer uns treballs perquè la mainada regalés a la mare. Tot seguit trobareu dos temes per aquest motiu.
  • També el mes de maig a moltes localitats fan festes "per a la gent gran". Així doncs, els meus alumnes igualment han fet quelcom per a ells, que ho podreu trobar a continuació dels de la mare. Sempre he buscat en fer les còpies escolars, trobar motius per treballar els valors. Espero que us agradin.