Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 18 de maig del 2013

LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

Aquesta ajuda o algunes d'altres amb el nom que siguin, i que fins avui tanta gent se'n ha pogut beneficiar, sembla ser que degut a les retallades farà que les llistes d'espera cada dia vagin en augment. Em pregunto: cada dia en moren molts dels beneficiaris, es perden aquestes ajudes? o van automaticament a persones necessitades. 

Per aquest motiu sents cada dia molts comentaris. Qualsevol AJUDA (el nom ho diu ben clar AJUDAR), hauria de ser per a persones d'escasos recursos. Per contra t'assabentes que hi ha gent benestant, que té el propi suficient o amb fills economicament ben situats que SI  les rep, quan els fills podrien mantenir sobradament als pares, i així beneficiar als més necessitats.

M'agradaria saber com ho fan per seleccionar "no sols el grau de dependència", sinó l'estatus econòmic del malalt o dels fills.

És una més de les injustícies que hi ha a la societat. En primer lloc per el que fa a les resolucions dels historials dels malalts i en segon lloc per l'egoisme de les famílies benestants, aquella frase que diu:  EL RIC ÉS EL QUE MÉS TÉ I ENCARA DEMANA.
 
Fa uns mesos, estic en un hospital acompanyant a una amiga amb problemes de salud i econòmics i vaig observant els que m'envolten o els que (sinó es moren) van a alguna residència (que la majoria no la poden pagar) i els problemes que això els comporta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada