DIA DE LA MARE (primer tema)
Hola mare, sempre vas molt atabalada, avui et demano una estona, et vull dir unes paraules. M'agradaria ser capaç de fer-ta feliç, de demostrar-te el que t'estimo, així doncs, vine al meu costat, ben abraçades, sense presses, valorarem tot el que fas per mi.
Massa sovint els fills el que fem és queixar-nos perquè no feu tot el que volem, estem a les portes de l'adolescència i això de vegades fa trontollar la nostra convivència, ens sembla que ho sabem tot i no parem a pensar en el munt de sacrificis que feu per nosaltres.
Sóc aquí gràcies a una petita llavor que vas fer créixer en el teu ventre. Encara allà dins, sense saber com era, ja em vas començar a estimar, de ben segur hauries donat la teva vida per mi quan encara era un ésser desconegut i que poc a poc has anat estimant cada dia més al llarg dels meus pocs anys de vida.
Tot i les meves qualitats i defectes cada dia m'has estimat més, i jo poques vegades et mostro el meu agraïment, no et dono les gràcies, al contrari sóc massa exigent, rondino per qualsevol cosa, no valoro tot el que tinc. Quantes vegades et faig enfadar, et contesto malament i no m'adono del mal que et poden fer les meves paraules.
Procuraré aprendre a controlar-me i respectar-te més, què faria jo sense tu?. Si tinc cinc minuts de mal de panxa, només tenir-te al costat em passa la meitat del mal. Les mares sou un tresor que no sabem valorar.
Mare, aquesta estona que no ens costa cap diner, em sembla que és el millor regal que et puc fer. T'ESTIMO MOLT UNA FORTA ABRAÇADA I MOLTS PETONS
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada