Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 1 de maig de 2013

DIA DE LA MARE  (segon tema)

HOLA MARE, L'any passat et vaig fer un treball, avui m''agradaria fer un repàs del meu comportament, he canviat alguna de les meves actituds? O bé només van ser paraules que el vent s'ha emportat.

He esta més agraïda? T'he donat més sovint les gràcies? Segueixo amb les meves exigències?... i tot el seguit de coses que vàrem parlar.

Mare, m'estic fent gran, ja no sóc aquell petit marrec que un dia vas portar al món, aquell ésser diminut i indefens que vas cuidar amb tant d'amor. Sóc conscient que en poques coses he millorat, però pots estar segura que T'ESTIMO MOLT.

Saps que passa mare, que tenim massa de tot i no ho sabem valorar, hi ha una frase que diu: "COSTA MOLT SER FELIÇ AMB POC, PERÒ ÉS ENCARA MÉS DIFÍCIL SER-HO AMB MOLT". Mare diguem seriosament: Jo com que gairebé ho tinc tot, no sóc encara prou conscient del lloc que ocupem dins la societat, som rics? som gent de classe mitja? o som tirant a pobres.

Sé que tinc casa, menjar, escola, capricis, em costa saber conèixer fins on poden arribar les meves exigències, els pares ens hauríeu de fer viure el nivell social que ens ha tocat, massa sovint vivim enganyats i pensem que som rics, estem massa acostumats sempre a un SI,llavors ens costa acceptar un NO per resposta.

A la vida no tot ens serà fàcil i malament si no aprenem des de petits a acceptar les nostres limitacions. Mare ensenya'm a viure el que m'ha tocat. Sento molta gent que te problemes de feina, llavors... que ens pot passar?  MARE T'ESTIMO MOLT.

La setmana vinent parlarem dels avis...   

Cap comentari:

Publica un comentari