Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 9 de maig de 2013

MÉS SOBRE EL DIA DE LA MARE I L'ESTIMACIÓ

Fa uns dies amb l'anunciat "Escrius cartes" parlàvem del gran avantatge d'expressar el que sents, el que t'amoïna o els sentiments, mitjançant escrits, sovint més fàcil que de paraula, ahir vaig tenir la sort de llegir la resposta d'una mare al la seva filla.

 Hi és que encara que ja estigui jubilada, tinc la sort de tenir a prop mainada escolar que cada any els reparteixo escrits com els que heu pogut llegir del dia de la mare.
Sempre els recomano com diu el paper, llegir-ho i comentar-ho i com no, acabar amb petons i abraçades.

Una nena d'onze anys em va ensenyar un escrit de resposta que la seva mare li havia donat una vegada llegit i comentat el "segon tema" i en veritat em va confirmar la gran necessitat de dir coses per escrit que generalment no diem de paraula.

Quin escrit més tendre, més sincer, quina manera d'expressar a la seva filla el que l'estimava. M'hauria agradat per un forat veure com "mare i filla" deurien d'acabar en una forta abraçada.

Amb un detall així pot començar l'estimació a trobar motius per sortir de la cuirassa que de vegades la tenim massa ben tancada, tots, grans i petits, parelles... tenim els sentiments molt amagats, ens costa exterioritzar-los i són tant necessaris.  He pensat... ha quantes famílies els aniria bé fer un exercici així. 

Gràcies mare de l'Aina, només amb el teu escrit he sentit que ha valgut la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari