Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 22 de febrer del 2014

NO N'HI HA PROU AMB DIR T'ESTIMO

Per saber si estimem de veritat hauríem de preguntar a l'altre si se sent estimat. El temps és la millor expressió de l'amor.
 
Un senyor amb problemes familiars va anar al psicòleg, aquest li pregunta: vostè se sent bé amb la seva esposa? s'ha preguntat alguna vegada, ella se sent bé amb vostè?
 
El temps és un regal molt preuat, perquè és limitat, podem produir més diners, però no més temps. Quan el dediquem a una persona, li estem lliurant una porció de la nostra vida, que mai podrem recuperar.
 
Molta gent diu: No puc entendre al meu marit, o la meva esposa, o els fills... els dono tot el que necessiten, què volen més?
 
Et volen a tu, la teva atenció, la teva presència, els teus ulls... el teu temps.
 
El millor regal no és una joia, unes flors, uns dolços... És brindar la teva comunicació, concentrar-te en l'altre. Potser et representi un sacrifici, però un sacrifici és l'essència de l'amor.
 
Estimar és lliurar-se a l'altre, deixar de banda per una estona les teves comoditats, els teus objectius personals, diners, energia i dedicar-els un temps.
 
ÉS EL MILLOR REGAL

dimarts, 18 de febrer del 2014

VERGONYA - DOL... PER ELS 15 IMMIGRANTS MORTS

Sento una gran pena per aquests nois africans i sento una gran vergonya per com han anat les coses. Tots els canals de TV estan buscant culpables, tothom parla del problema de la immigració, de si és un problema polític, dels desaprensius que els fan donar els seus pocs estalvis amb la promesa d'arribar al país de les meravelles per una vida millor, quan aquí cada dia hi ha més paro.

El problema ens sobrepassa a tots, cada dia hi ha menys humanitat, ells són persones igual que nosaltres, tots faríem lo impossible per sobreviure. Alguns d'ells entrevistats diu: Encara que no tinguem res, al menys prop nostre hi ha una font d'aigua potable, a casa nostre hem de caminar i caminar per trobar-ne.
 
Els problemes vénen de lluny, Àfrica plora, entre tots l'hem empobrit. No repetiré el que ja he escrit, us recomano buscar els següents temes en l'etiqueta INJUSTÍCIES:
 
Febrer del 2012 -  Una carta que encara espera resposta.
Febrer del 2012  EL COLTAN, tema molt d'avui, és l'or del segle XXI.
Maig del 2013 -  Dos temes d'Àfrica molt complerts.
juliol del 2013 -  Lampedusa Sicília, visita del Papa Francesc.
 
 
Aquests partits xenòfacs, la gent racista, haurien de conèixer el perquè passa tot això, ells no marxarien de la seva terra, però la necessitat els obliga, us recomano que llegiu cada tema.
 
 

dijous, 13 de febrer del 2014

SEGON DIUMENGE DE FEBRER, MANS UNIDES CONTRA LA FAM

Van estar quinze anys de la meva vida com a voluntària d'aquesta ONG, ara vaig per lliure, però segueixo molt d'aprop les injustícies que provoquen que milions de persones al món visquin en la més gran pobresa o morin de FAM.
 
Ara que parlem de mainada a casa nostra amb problemes de desnutrició, en especial els primers anys de vida, que els poden deixar el cervell mig adormit, resultat final, joves i adults amb nivells molt baixos de coneixements, és important buscar urgentment mitjans per combatre aquest greu problema.
 
Si en voleu conèixer experiències reals, podeu mirar per Internet el programa que van passar diumenge dia 9 de febrer per la segona cadena, és un reportatge de dos problemes de Guatemala: un de nens que viuen als abocadors d'escombraries i l'altre d'un centre amb mainada desnutrida.
 
www.rtve.es/pueblodedios   hi ha molts reportatges, aquest és:  DOS HOMBRES Y UN MISMO CAMINO.
 
Mirant aquestes imatges, només ens cal donar gràcies. Tot i la nostra crisi, espero no arribarem mai a veure aquí semblants problemes.