Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 13 de febrer del 2014

SEGON DIUMENGE DE FEBRER, MANS UNIDES CONTRA LA FAM

Van estar quinze anys de la meva vida com a voluntària d'aquesta ONG, ara vaig per lliure, però segueixo molt d'aprop les injustícies que provoquen que milions de persones al món visquin en la més gran pobresa o morin de FAM.
 
Ara que parlem de mainada a casa nostra amb problemes de desnutrició, en especial els primers anys de vida, que els poden deixar el cervell mig adormit, resultat final, joves i adults amb nivells molt baixos de coneixements, és important buscar urgentment mitjans per combatre aquest greu problema.
 
Si en voleu conèixer experiències reals, podeu mirar per Internet el programa que van passar diumenge dia 9 de febrer per la segona cadena, és un reportatge de dos problemes de Guatemala: un de nens que viuen als abocadors d'escombraries i l'altre d'un centre amb mainada desnutrida.
 
www.rtve.es/pueblodedios   hi ha molts reportatges, aquest és:  DOS HOMBRES Y UN MISMO CAMINO.
 
Mirant aquestes imatges, només ens cal donar gràcies. Tot i la nostra crisi, espero no arribarem mai a veure aquí semblants problemes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada