Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 25 de gener de 2014

HISTORIETA DE GENEROSITAT

Vegem com RAIMON PANIKAR en una conferència,  va definir el cel i l'infern basat en un conte de A. Beauregard.

Una persona va visitar l'infern, va quedar sorpresa. Hi havia una gran taula plena de gustosos menjars, a tot l'entorn molta gent, però tots secs i prims com escuradents, i és que hi havia un problema, tots tenien els braços estirats, no podien doblegar els colzes i el menjar no els arribava a la boca.
 
Tot seguit va visitar el CEL, igual, la mateixa taula plena de exquisits menjars, però la gent del seu entorn tots estaven grassos i ben alimentats, tot i que tenien el mateix problema amb els braços estirats i sense poder doblegar els colzes.
 
On es troba la diferència?
 
La gent del CEL, gent generosa, es peixien els uns als altres.
 

Cap comentari:

Publica un comentari