Fins ara, un gener força eixut, hauran anat bé les pluges d'aquests dies. M'agrada veure ploure, les coloraines dels paraigües, el xip xap de la mainada als bassals. Avui darrera els vidres m'ho he passat bé una bona estona i m'ha vingut a la memòria un tema que tinc en aquest bloc: "EL NUVOLET", etiqueta Generositat, febrer 2012, us convido a llegir-lo.
Més tard, quan la pluja ha minvat, he sortit a donar un tomb, m'he trobat amb un xicot, ja un xic crescut, no m'era desconegut, una mica deficient, de pell negre, m'ha vingut directe a mi, m'ha sobtat, i m'ha dit: No tinguis por, no et penso fer res, ja sé que sóc negre i no faig massa bona pinta, em fas dos petons.
Doncs si, els hi he fet, m'ha explicat un munt de problemes i el més normal, m'ha demanat que l'ajudés. Només portava quatre monedes i les hi he donat totes, cosa que no tinc per costum de fer, penso que ja poden anar a Càritas per demanar ajuda, però avui m'ha tocat al cor, m'he sentit contenta, ha valgut la pena sortir després de la pluja, he recordat EL NUVOLET.
Ara, més tard, jo que sóc creient, he pensat en una frase que diu: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però els nostres ulls no estan avesats a reconèixer-lo.
Qui era el meu negret? tant se val, m'ha fet sentir bé, costa poc sentir-se feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada