Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 4 de gener de 2014

LES PUES DE L'ERIÇÓ  

Avui m'ha vingut a les mans aquest escrit i m'ha semblat bé posar-lo en el bloc.

En un dels dies més freds de l'hivern, un grup d'eriçons es van refugiar en un cau. Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van apropar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades.
 
Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però, una vegada separats, s'adonaren que es moririen congelats. Van haver de fer una elecció:  o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la terra.
 
Amb saviesa, i també tremolor, van decidir tornar a estar junts, apropant-se prudentment els uns als altres. Així aprengueren a dominar la proximitat justa amb que gaudien d'una escalfor respectuosa, sense perdre la privacitat de cadascú.
 
D'aquesta forma aprengueren a conviure amb les petites ferides que la relació amb un ésser molt proper pot ocasionar, i que el més important és l'escalfor de l'altre. D'aquesta forma pogueren sobreviure.
 
QUINA LLIÇÓ, VAL LA PENA UNA PROFUNDA REFLEXIÓ.

Cap comentari:

Publica un comentari