L'altra dia vaig escoltar una conversa passant pel costat d'un fruiter. Havien plantat un arbret al costat d'una filera d'arbres més grans, el petit estava malhumorat i feia morros al seus veïns.
Jo vull ser gran com vosaltres -- Ja ho seràs li deien els grans, ara et cal treure arrels, estimar la teva terra i treu-ne profit, hi hauràs de viure tota la vida.
Vull tenir més gruix i més consistència, el vent em bandejarà constantment -- Aprèn a fruir de les ventades, les hauràs de suportar sempre.
Jo vull ser alt com vosaltres, em sento ridícul al vostre costat -- No tinguis pressa, qui creix massa de pressa, l'aterra qualsevol temporal.
Jo també vull florir com vosaltres -- Primer has de posar brancam i sàpigues que les flors no són per fer bonic, són per donar fruits i tu encara no podries suportar el seu pes.
Doncs, al menys traieu-me aquesta estaca que m'han posat al tronc, em lliga massa -- Que vols pujar guerxo? Vols que el vent t'esqueixi? Vols ser un arbre tort tota la vida?.
Aquí s'acaba la conversa, quines conclusions en podem treure?
Ara per ser sincera us haig de dir si aquesta conversa la vaig sentir a uns fruiters o a un jove al costat d'uns germans més grans en una família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada