Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 17 d’abril del 2012

RECICLEM - FEM-NOS PREGUNTES

Faig selecció d'escombraries?  Ho barrejo tot i tant se val a quin contenidor ho tiro?  Porto  coses a la deixalleria mòbil o les deixo davant els contenidors qualsevol dia?  Aviso al telèfon que tenim a l'entrada dels edificis perquè vinguin a recollir les coses més grans?  Sóc dels que tiro la bossa a la paperera més propera a casa meva.

Havíem avançat en la selecció, però sembla ser que encara hi ha qui no se'n entera i passa de tot, veus deixalles davant els contenidors, veus gent que ho tira tot en una sola bossa al primer contenidor que li sembla bé. Perquè? Tant ens costa ser responsables? A part de poder reciclar, que dóna una segona vida a les deixalles, ajudem al medi ambient, hauríem de pensar més en la nostra descendència, el món que deixarem.

Tots sabem sobradament on ha d'anar cada cosa, no cal recordar-ho, però si saber que: tot el que va a l'orgànic té el seu destí, el que va al contenidor BLAU (paper, cartró, plàstics, envasos, llaunes... al arribar a la deixalleria una màquina gegant (semblant als invents del TVO) ho va separant i surt d'allà en blocs,  no cal dir el vidre, llavors que passa que tot el que va al contenidor de rebuig, on van a descarregar als abocadors,  li costa molt de desaparèixer, exemples:

El paper i cartró, tarda aproximadament un any en desaparèixer.
Una llauna de conserva o de refresc pot tardar 200 anys.
Una peça de roba, molts mesos.
No cal dir el vidre i el perill que provoca el seu escalfament solar.
L'oli que contamina els nostres rius, quan aquest el podem portar a la deixalleria mòbil.

REFLEXIONEM  I  DONEM EXEMPLE ALS NOSTRES MENUTS, SERÀ EL SEU MÓN.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada