Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 28 de maig de 2012

MARATÓ PER LA POBRESA

Segurament que molts de vosaltres haureu  seguit personalment alguna estona aquesta marató per TV3, jo només recordaré algunes coses que em van agradar i podem reflexionar:

En primer lloc s'ha dit que: SOM UNA SOCIETAT EXCEPCIONAL, entre tots els col·laboradors vam fer possible que els diners recollits puguin servir per  a moltes entitats o bé dir: AJUDAR ALS QUE AJUDEN. 

En segon lloc els que per sort no estem entre els que s'ho estan passant més malament, segons una senyora de l'entitat "ARRELS", va dir que hauríem de reinventar l'ús de la paraula "GRÀCIES", la fem servir poc, no valorem prou el que tenim.

En tercer lloc segons una representació, van dir que tots som fils que aguanten la vida d'altres persones, que quan es trenquen tots els fils i un cau, encara queda la xarxa que l'aguanta i aquesta és l'esperança, aquí hi som tots.

La darrera que em va agradar va ser un relat que van explicar els joves de "POLSERES VERMELLES": Una família vivia en una roulot amb cabuda només per a 3 o 4 persones, cada dia anaven arribant més gent, era impossible per viure-hi tots, (resum d'una llarga explicació) fins que un dia en van arribar encara més i la nena  va dir, ja obro jo la porta: entreu, passeu, aquí hi cap tothom, una casa és com el COR hi poden entrar tantes persones com volguem.

Per fi el senyor ARCADI OLIVERES, gran economista va dir: la quantitat que hem recaudat avui se la gasta el Gobern diàriament en DEFENSA, ARMAMENT...




Cap comentari:

Publica un comentari