Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 7 de maig de 2012

EL PLANETA TERRA  PLORA, CRIDA S O S

Petit resum d'un escrit del Salesià Antonio Cabello que ens diu:

Què passa? És que la terra envelleix? Que potser no és immune a tot el que hi passa? Fa temps que tots en parlem, de com si la terra estigués malalta. No és la terra la que mor, som els humans. L'home no té cura d'ell mateix quan descuida el lloc on viu, la terra és casa nostra.

És com aquell fumador que té por, però continua fumant, sense cap voluntat de canvi. Com que ens agrada la vida que tenim, perquè canviar-la. Com ens podem anomenar progressistes, si el nostre progrés ens porta a la nostra mateixa destrucció?.

Ella ens crida de mil maneres, sequeres alarmants, pantans (ara tenim aigua, ara no), sempre amb aquell ai al cor, en d'altres llocs rius desbordats, fums de xemeneies i tubs d'escapament, nuclears, bombones, estufes, petrolieres, tales i més tales de boscos, el gel que es desfà, el mar cada vegada més alt, més salat i més calent, tot un desgavell.

Ella prou crida però ningú n'acull els gemecs i va morint una mica cada dia. Les seves llàgrimes arriben als ulls dels savis i dels científics que saben escoltar la seva crida, però els  "poderosos" els titllen d'exagerats, només importa l'economia, els diners.

Si un dia el món esquerdat cau sobre nosaltres ens sepultaran a tots les seves ruïnes, llavors no hi haurà herois, però si molta inconsciència.

Cap comentari:

Publica un comentari