Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 3 de maig de 2012

EL TIGRE I LA GUINEU

Un home jove i desanimat va sortir a donar un volt per la selva. Es quedà parat en veure com una guineu portava menjar a un tigre atrapat i ferit. L'endemà hi tornà per comprovar si aquell fet era casualitat o era habitual i veié que l'escena es repetia. Admirat per la solidaritat dels animals digué:

La naturalesa és meravellosa, si els animals que són inferiors a nosaltres , s'ajuden d'aquesta manera, molt més ho faran les persones, ell que estava molt enfonsat, molt depressiu, tenia molts problemes, va decidí fer-ne una experiència:

S'ajocà a terra, fent veure que estava ferit, i es posà a esperar que alguna persona passés pel seu costat i se'n compadís. Passaren hores, arribà la nit i ningú s'acostava per allà. Va aguantar fred, fam, pensant que algú l'ajudaria que no l'abandonarien.

Al cap d'uns dies d'esperar inútilment, al limit de les seves forces i decebut dels humans va sentir una veu que li deia: Si vols que els homes t'ajudin, si vols trobar els humans com a germans, no esperis la seva ajuda, comença tu per fer quelcom, deixa de fer de tigre i comença a fer de guineu.

Això és el que ens cal fer, siguem nosaltres que ajudem, no esperem que siguin primer els altres, de ben segur que si així ho fem, el dia que ens faci falta trobarem aquella guineu.

Cap comentari:

Publica un comentari