Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 24 de febrer del 2012

EL PRIMER PAS PER CONSTRUIR LA PAU

Un vell indi donava aquest consell a un jove de la seva tribu:

Quan estiguis seriosament enfadat amb algú que t'ha ofès i decideixes matar-lo per rentar la teva honra, pren la cadira abans de sortir, carrega bé la pipa i fuma-te-la.

Un cop acabis la primera pipa t'adonaràs que la mort, a fi de comptes, és un càstig massa seriós per la culpa comesa. Llavors et vindran ganes d'anar a clavar-li una solemne pallissa.

Abans d'anar a buscar un bastó, pren novament la cadira, carrega una segona pipa i fuma-te-la, abans que s'acabi, pensaràs que uns quants insults forts i ressonants podrien substituir molt bé la pallissa.

Per fi, quan et disposis a sortir per anar a insultar a qui t'ha ofès, asseu-te de nou, carrega la teva tercera pipa i fuma-te-la. En acabar, possiblement només desitgis fer las paus amb qui t'ha fet tant de mal.

NOTA: Deixa que passi un temps abans d'aixecar la mà, els teus ulls ofuscats hi veuran millor i se sentirà més fort el ressò del silenci i del teu perdó.

Allò que nosaltres en diem, espera i compta fins a deu o cent... però dit d'una manera més bonica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada