Ahir no em vaig deixar perdre la pel·lícula KATMANDU, vivències d'una mestra de Ripoll. No sé quina part hi havia de real i quina de ficció, desconec al detall aquesta història, però si que vaig reviure la meva experiència a l'Índia, gràcies a MANS UNIDES de ja fa una colla d'anys, de les visites que vaig fer als barris de barraques, a les escoles, que en vaig visitar moltes, de les primeres pedres que vaig posar a nous projectes que des d'Espanya s'havien acceptat i del control i revisió de projectes en actiu, de la seva cultura, les seves creences, del tema dels intocables... Us la recomano, són las vivències d'una dona lluitadora en uns barris molt pobres.
Quan el sincer amor traspassa les fronteres del convencional i de l'humà, quan dónes de tot cor i res esperes i en tot hi veus el teu germà. És aquest el moment que l'alegria es fa més sensible, el voler participar en fer un món més gran, perquè sols la pau serà possible, quan sapiguem compartir tot estimant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada