Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 12 de febrer del 2012

CARNAVALS - GUERRES - ENFRONTAMENTS - ATEMPTATS

Mentre aquests dies uns gaudiran de les disfresses, altres moren amb el terrible carnaval de les guerres, enfrontaments, atemptats..

Uns tiren paperets i serpentines pels carrers, d'altres llencen contenidors, còctels, cremen cotxes, bombes... Uns porten caretes i antifaços, d'altres caretes antigàs.

Uns fan desfilades amb carrosses (despeses desmesurades, no diuen que hi ha crisi?). D'altres desfilen amb cotxes de policia, bombers, ambulàncies... Un carnaval amb tots els afectes especials que permeten la més sofisticada tecnologia de so i llum. Els cels plens de llumetes de focs i destrucció arreu.

Aquest si que és un carnaval televisat. Motius : caos econòmic, retallades, injustícies, ambició de poder, impotència... Per un moment pensem que és real o imaginem veure una pel·lícula, però alerta, cada dia ho tenim més aprop de casa.

El món és l'alberg de uns set mil milions d'éssers humans, els nens representen la meitat dels habitants del planeta, els deixarem viure? Ells són els hereus d'aquestes terres i n'hauran de tenir cura a fi de poder-la llegar als seus fills, com s'ho faran?.

En aquests moments a més hi ha moltes més guerres que no ens ensenyen, potser no hi ha reporters en aquests llocs. Algunes porten anys on el rancor, l'odi que guarden els homes dins els seus cors, tarda anys a desaparèixer, aquesta és una altra guerra.

Què ens està passant als humans?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada