Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 22 de juny de 2014

UN REGAL "LA PRIMAVERA"

Ahir ens vas deixar, has estat força generosa, no massa calor, els pantans en bones condicions, pluges ben aprofitades, et podies haver estalviat algunes calamarsades... Pobres pagesos els fas patir molt!!! Ara esperem estiguin a temps de recollir el blat, deixa'ls treballar sense massa fangueig als camps, que el sol adreci les tiges, que algunes estan ajagudes per culpa de la mullena.
 
Que n'és de bonica la primavera, llàstima que massa gent prou atrafegada no es dóna temps a contemplar tanta bellesa, donem-hi una ullada:
 
Davant de casa a tota la vorera tinc una filera de til·lers, fins fa poc eren quatre branques esquelètiques, un dia van començar a sortir petites fulles i en un no res han quedat vestits de nou, ara, amb uns penjois de floretes perfumades, de bon matí quan l'aire encara és net, surto al terrat i respiro una olor boníssima, quin gust...
 
No cal dir dels milers de poncelles de tota mena que dia rere dia, han anat esclatant de tantes i tantes espècies de flors silvestres i de jardins. Avui que entrem a l'estiu, la majoria d'elles han deixat la seva innocència per convertir-se en boniques flors de tots colors. Fins i tot moltes d'elles són desfullades per convertir-se en catifes que adornen carrers de moltes ciutats que celebren així la festivitat del Corpus.
 
Per fi em queda per veure la darrera meravella, els camps d'espígol de La Provença que, tinc la sort de visitar la propera setmana, gràcies a un regal d'aniversari que m'han fet la meva família.
 
MOLTES GRÀCIES SENYOR, per tantes i tantes coses boniques que podem contemplar, gràcies també a aquests ulls que ens has donat. 

Cap comentari:

Publica un comentari