Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 4 de juliol de 2014

SEGUIM AMB ELS REGALS?

Fa molts anys, hi havia en un hospital una nena que es deia Liz i que patia una estranya malaltia. La seva única oportunitat de recuperar-se era una transfusió de sang del seu germà de cinc anys, que havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per combatre-la.
 
El doctor ho va explicar al nen i li va demanar si estaria disposat a donar la seva sang a la germana, va dubtar només un moment abans de fer un gran sospir i va dir: Si, ho faré si això pot salvar la Liz.
 
Mentre la transfusió s'anava fent, els dos ajaguts un al costat de l'altre, el nen veia com la seva germana somreia i com tornava el color a les seves galtes. Llavors el nen va preguntar al metge amb veu tremolosa: "Quan creu que començaré a morir-me?".
 
Era només un nen, i no havia comprès al doctor, ell es pensava que li donaria tota la seva sang a la germana, i tot i així la hi donava.
 
Que bonic i tendre i quan l'estimava.

Cap comentari:

Publica un comentari